1. LES REVOLUCIONS RUSSES
A principis del s. XX l'imperi dels tsars era un país immens on encara hi perdurava l'absolutisme monàrquic. A més, la seva economia i les seves estructures socials eren de les més endarrerides del continent europeu.
Políticament, el tsarisme era una autocràcia, és a dir, el tsar tenia el poder absolut: governava per decret, no estava subjecte a cap constitució, ni havia de respondre davant d'un Parlament. Una burocràcia fidel i un exèrcit poderós asseguraven el control de l'imperi, mentre que l'Esglèsia Ortodoxa era un dels pilars ideològics del règim.
L'agricultura era la principal activitat econòmica i la terra era a les mans d'uns quants terratinents (aristocràcia privilegiada). La majoria de la població eren pagesos sotmesos a un règim feudal, que els condemnava a unes condicions de vida miserables. Entre els obrers es va difondre el marxisme, i el 1898 s'havia fundat el Partit Socialdemòcrata Rus, que el 1912 es va dividir entre menxevics i bolxevics. Aquests darrers, liderats per Lenin, que defensava la necessitat d'impulsar una revolució social a Rússia.
1.1. LA REVOLUCIÓ DE FEBRER
Durant la Primera Guerra Mundial, el 1917 esclata a Rússia la revolució bolxevic. Aquesta revolta marcarà l'enderroc de imperi del tsar Nicolau II (Dinastia Romanov) i l'inici del primer estat comunista del món.
Ens remuntarem als antecedents per entendre què va passar.Un sector molt ampli de la població russa no volia continuar en la IGM perquè l'organització política, militar i econòmica del país no estaven preparades per fer front a una guerra tant llarga, dura i costosa. En conseqüència, els desastres militars es van succeir. La mobilització de milers de pagesos va comportar el descens de la producció agrícola, en un moment que la major part dels recursos econòmics anaven a la guerra. De resultes d'això, hi va haver fam a les ciutats i es va estendre el malestar entre els obrers i els pagesos. Tot això, va desacreditar al Tsar Nicolau II i el seu govern, que era incapaç de capgirar la situació.
La població estava desmoralitzada i va començar a organitzar-se en SOVIETS (Consells d'obrers, pagesos i soldats, que exigien al tsar la retirada de la guerra i la fi de l'autocràcia).
L'oposició política al tsar va aprofitar les circumstàncies i tant els partits burgesos (liberals o KADET), com els pagesos (social revolucionaris) i els obrers (menxevics i bolxevics) van exigir-ne l'abdicació-
El febrer de 1917 esclata una revolució a Sant Peterburg que provoca la caiguda de tsarisme.
El poder passa a GOVERN PROVISIONAL, dirigit per Kerensky i recolzat pels partits liberals de la Duma (Parlament del Govern Provisional), que inicien un seguit de reformes. Rússia es converteix en una REPÚBLICA DEMOCRÀTICA.
1.2. LA REVOLUCIÓ D'OCTUBRE
La lentitud amb la que es duia a terme la reforma agrària i el manteniment de Rússia en la guerra van fer augmentar el descontentament popular i la influència dels bolxevics, que volien derrocar el govern provisional i instaurar el socialisme. Els bolxevics aspiraven a formar un govern de soviets obrers i pagesos. En el seu programa prometien la pau, el repartiment de terres entre els pagesos, la direcció de les fàbriques pels obrers i nacionalitzar la banca i els mitjans de transport.El 25 d'octubre de 1917, els soviets, impulsats pels bolxevics, es van sublevar i en 10 dies es van fer amb el poder i el van destituir. Amb el suport dels Congrés dels Soviets de Rússia, Lenin va formar un GOVERN OBRER, SOVIÈTIC.
El nou govern soviètic va establir les primeres mesures revolucionàries: les terres van ser expropiades per repartir-les entre els pagesos i les fàbriques van quedar sota el control de comites obrers. A més es firma la Pau de Brest-Litovsk (1918) amb Alemanya, que va comportar pèrdues territorials importants per Rússia.
2. CREACIÓ, DESENVOLUPAMENT I CRISI DE L'URSS
2.1. L'URSS D'STALIN
De 1918 a 1921 el nou govern soviètic va haver de fer front a una guerra civil que va durar 3 anys. Enmig d'aquest clima de violència el tsar Nicolau II i la seva família van ser executats pels bolxevics al juliol de 1918.
Una fracció de l'exèrcit tsarista van organitzar l'exèrcit blanc (antigues classes privilegiades, més pagesos benestants) que es van alçar en armes. Els bolxevics van crear l'exèrcit roig, sota la direcció de Lev Trostski, que va aconseguir imposar-se.
La guerra civil va fer que tota l'economia s'orientés cap a l'avituallament de l'exèrcit per guanyar la guerra. Aquesta fase es coneix com a "comunisme de guerra". en aquesta fase tota l'economia estava dirigida per l'Estat, qui controlava la producció i la distribució agrària.
Però la guerra va deixar el país en la misèria: la fam va produir 5 milions de morts i la producció s'havia enfonsat estrepitosament. De resultes d'això, Lenin va proposar una reforma de l'economia per millorar les condicions de vida de la població creant la NEP (Nova Política Econòmica) on establia una economia mixta convivint sectors socialitzats amb els privats.
Durant el conflicte, el partit bolxevic, que des de 1918 havia pres el nom de Partit Comunista de la Unió Soviètica, es va anar fent amb el monopoli del poder i la resta dels partits es van quedar exclosos.
El 1922 es crea l'URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques), un estat federal que reunia totes les nacionalitats del vell Imperi del Tsars (armenis, ucraïnesos, georgians,...)
L'URSS es governava amb un parlament (Soviet Suprem), i un sol partit, PCUS, que controlava la vida política. Era un sistema totalitari, en el qual les institucions no eren escollides democràticament. El nou sistema es justificava per mitjà de la dictadura del proletariat: el poder era exèrcit pel Partit Comunista que representava el proletariat, és a dir, la majoria de la població.
En aquest context s'iniciarà dins del partit una pugna per el poder. Era el moment en què es debatia qui era millor líder per la revolució. En mig d'aquest escenari mort Lenin el 1924. Propostes diferents van enfrontar a dirigents dels partits, sobretot Trotski i Stalin. El primer proposava l'exportació de la revolució i provocar la d'altres països, mentre que Stalin, volia construir un socialisme en un únic país, convertint l'URSS en una gran potència i en el bressol del comunisme de revolucions futures. L'any 1927, Stalin serà el principal dirigent de l'URSS. El seu rival, Trotski, marxarà exiliat i el 1940 serà assassinat per ordre d'Stalin.
S'inicia un període conegut com l'ESTALINISME.
La política estalinista va imposar una economia i una societat col·lectivistes, per provocar un creixement que fes de l'URSS una gran potència industrial. Això es va aconseguir prohibint la propietat privada, donant prioritat a la indústria pesant i es va crear una economia dirigida per l'Estat. El resultat va ser una industrialització ràpida, un retard considerable de l'agricultura i la desatenció de les necessitats bàsiques de la població.
Després de la IIGM, Stalin es va convertir en el dirigent que havia conduït a l'URSS a la victòria. Per això, es va fomentar el culte cap a ell (culte a la personalitat). Stalin no només era Mariscal del país, sinó cap del Partit Comunista i del govern. El seu discurs tenia molt adeptes i entre ells difonia la persecussió sistemàtica dels dissidents (enemics del socialisme), provocant un autentic terror d'Estat. Stalin va exercir una veritable dictadura on el Partit Comunista controlava tots els òrgans de l'Estat.
El 1953 mort Stalin i s'obrirà un període de canvis a l'URSS: la DESESTALINITZACIÓ.
El XX Congrés del PCUS (1956) significarà l'inici d'aquest canvi (desestalinització) perquè el partit entendrà els greus errors que es van produir durant el govern estalinista.
