4ESO ACT 6. ANÀLISI A PARTIR DE LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME i DEL CIUTADÀ 1789 i LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 1978

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà 1789 es defineix com un conjunt de drets individuals i col·lectius.

Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.

Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa especialment Rousseau i Montesquieu i la Declaració d'Independència d'Estats Units.

Malgrat el seu caràcter d'universalitat no inclou les dones reconeixent la condició de ciutadania només als homes. Aquest fet provocà diverses reaccions entre les dones revolucionàries de l'època que havien posat en la Revolució Francesa les seves esperances per arribar a la igualtat de drets amb els homes.

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà tampoc propugna abolir l'esclavatge. Malgrat aquestes importants mancances, es considerada com un instrument precursor dels drets humans.

Té un doble vessant, moral (drets naturals inalienables) i polític (condicions necessàries per l'exercici dels drets naturals i individuals), que condiciona l'aparició d'un nou model d'Estat, el dels ciutadans; l'Estat de Dret, democràtic i nacional.

Va ser una de les conseqüències amb major abast històric de la revolució.

Els drets més destacats que estableix la declaració són:

• Article 1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comuna. [...]

• Art. 2n. L'objecte de tota societat política és la conservació dels drets naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió. [...]

• Art. 3r. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap individu ni corporació no pot exercitat autoritat que no emani expressament d'ella. [...] La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica d'altres [...].

• Art. 6è. La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a concòrrer personalment o per representants. [...]

• Art. 7è. Cap home no pot ésser acusat, arrestat ni detingut sinó en casos determinats a la llei i amb les formalitats prescrites per ella [...].

• Art. 10è. Ningú no ha d'ésser molestat per les seves opinions, encara que siguin religioses, mentre la seva manifestació no torbi l'ordre públic establert per la llei. [...]

• Art. 11è. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dret dels més preats de l'home.

La Declaració dels drets de l'home i del ciutadà (DDHC 1789) va ser base d'inspiració a totes les declaracions del segle XIX i del XX.

És un text atemporal, únic, separat del text constitucional i, per tant, amb un caràcter universal, a més a més, és un text breu, clar i senzill, d'aquí la seva transcendència i èxit a França, a Europa i al món occidental.

Quines relacions trobes amb la nostra Constitució Espanyola de 1978 (CE 1978)?

ACTIVITAT: A partir de la lectura de les dues fonts (DDHC 1789 i CE 1978) heu de crear una taula comparativa on s'analitzin els drets més rellevants de la DDHC amb els artícles redactats dins de la CE.

Passos a seguir:

• Per grups de treball fer la lectura dels artícles de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà 1789.

• Classificar els artícles de la DDHC en les categories següents:
  • Justícia
  • Llibertat d'Expressió
  • Seguretat
  • Sobirania
  • Religió
  • Propietat

• Localitzar a partir de la lectura de la Constitució Espanyola 1978 els artícles que tenen similituds amb les classificacions que heu fet. Heu d'escollir dos artícles per grup de treball.

• Creació de la taula comparativa escrivint per cada categoria els artícles escollits.

COMPAREM ELS ARTÍCLES DE LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ 1789 I LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 1978
CATEGORIES	DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ 1789	CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 1978
JUSTICIA	Art. [...]	Art. [...] Art. [...]
LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ
PROPIETAT
SEGURETAT
SOBIRANIA
RELIGIÓ

4ESO 2.3. CRONOLOGIA DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789

1787	Lluís XVI convoca l'Assemblea de notables
1789	Es reuneixen els Estats Generals a Versalles L'Assemblea nacional aprova el Decret d'abolició dels drets feudals, i redacta la declaració dels Drets de l'home i del ciutadà.
1791	L'Assemblea nacional constituent defensa la Constitució de 1791 que dissenya un nou sistema: Monarquia Parlamentària. Sobirania nacional. Drets fonamentals dels ciutadants. Divisió de poders. Sufragi censatari per escollir l'Assemblea. Descentralització de l'administració (83 departaments). La constitució no deixa satisfeta a les masses populars que volen canvis més profunds en la societat i en la propietat. Tampoc a molts privilegiats que emigraven per conspirar Es celebren eleccions: Nova Assemblea (1781-92) amb predomini moderats El rei intenta fugir amb la seva família, empresonats (Varennes) són tornats a París.
1792	Abril: Àustria i Prússia (potència absolutistes) declaren la guerra a França 10 agost, el poble de París se sent amenaçat respon assaltant el Palau de les Tulleries, residència del rei on s'havia refugiat l'Assemblea. FI DE LA MONARQUIA I ESTABLIMENT DE LA REPÚBLICA Entrada a la fase radical i popular de la Revolució. Nova Assemblea, la Convenció Nacional. S'adopta un nou calendari: calendari republicà francès (any I)
1793	La Convenció jutja a Lluís XVI per traïció i l'executa a la guillotina. Provoca la declaració de guerra de la resta de les potències (Gran Bretanya, Espanya,...) que formen la Primera Coalició. Per guanyar la guerra s'amplia s'exèrcit. Es jutja els contrarevolucionaris (Tribunal revolucionari i Comitè de Salvació Pública). Cop d'estat del sector més radical. Robespierre arriba al poder. Elaboració d'una nova Constitució (1973) Reconeix la sobirania popular i el sufragi universal masculí. La separació de poders no és clara, Robespierre implanta una dictadura i acapara tots els poders i suspèn la Constitució. S'aprova la Llei de sospitosos, el Comitè de Salvació Pública podia jutjar i executar sense necessitats de proves.
1794	Cop d'estat, Robespierre és jutjat i executat. Es crea un govern moderat una nova Constitució, la Constitució de l'any III (1794). Sobirania nacional. Separació de poders.  Sufragi censatari. Poder legislatiu dividit en dues cambres. El Poder executiu requeia en un Directori de cinc membres.
1795	Revolta dels monàrquic frenada per Napoleó Bonaparte.
1796	Campanya d'Itàlia, Napoleó va vèncer la Primera Coalició. Les potències europees formen la Segona Coalició
1799	La guerra comença de nou. Cop d'estat de Napoleó, es proclama Cònsol i elimina el Directori. Consolat: Règim personalista. Reformes i inici d'una política d'expansió militar. Constitució de l'any VIII no hi ha declaració de drets ni separació de poders.
1800	Napoleó derrota a Marengo (Itàlia) a la Segona Coalició. Es consolida el liberalisme a França: Codi civil, creació de Banc de França: reforma econòmica, es promou l'educació pública. S'estableix una nova noblesa basada en mèrits civils i militars.
1804	Napoleó transforma la República en IMPERI. Comença una nova campanya militar amb el suport d'Espanya.
1805	Gran Bretanya temorosa de la supremacia francesa crea la Tercera Coalició. L'esquadra hispanofrancesa és derrotada a Trafalgar. Victòria francesa a Austerlitz.
1807	Victòria de Napoleó front la Quarta Coalició. Política exterior de Napoleó. Aïllament de la Gran Bretanya: Decreta el Bloqueig continental. Gairebé totes les potències europees accepten de deixar de comerciar amb la Gran Bretanya, menys Portugal.
1808	Napoleó decideix envair Portugal. Quan les tropes travessen la península Ibèrica, Napoleó decideix ocupar Espanya (Guerra del Francès, conflicte que dura 5 anys).
1812	Rússia havia trencat l'aliança amb França i comença a comerciar amb la Gran Bretanya. Napoleó intenta la invasió de Rússia i és derrotat.
1813	Es forma la Sisena Coalició (Gran Bretanya, Rússia, Prússia i Àustria). Derroten les tropes franceses a la Batalla de Leipzig. Napoleó és derrotat a Espanya.
1814	Els aliats arriben a París. Napoleó abdica i és exiliat a l'illa d'Elba.
1815	Napoleó retorna al poder durant 100 dies. És derrotat finalment a la Batalla de Waterloo, és deportat a l'illa de Santa Helena, on morirà. FI DE L'IMPERI COMENÇA UNA ÈPOCA DE REACCIÓ ANTILIBERAL: LA RESTAURACIÓ La restauració és una època de reacció antilliberal que s'inicia després de la derrota de Napoleó. Els monarques de l'Antic Règim recuperen el poder i governen segons els principis de l'Absolutisme. Alguns reis van reconèixer alguns drets a la població (com Lluís XVIII de França) ES REORGANITZA EL MAPA D'EUROPA, PER GARANTIR UNA PAU DURADORA I EVITAR REVOLUCIONS, CONGRÈS DE VIENA. França torna a les fronteres que tenia abans de la Revolució. Al voltant de França s'enforteixen dos estats-coixí, el regne dels Països Baixos i el Piamont. Àustria, Rússia i Prússia guanyen territoris equilibradament per evitar cap hegemonia. S'inicia un sistema de congressos amb l'objectiu d'evitar noves confrontacions militars, les potències es reuniran per discutir i solucionar els problemes mitjançant el diàleg. Per consolidar la Restauració s'inicia un SISTEMA D'ALIANCES i es creen dos blocs. La Santa Aliança (Prússia, Rússia i Àustria) que es comprometien a defensar l'absolutisme allà on calgués, defensaven el dret diví dels reis i els suports de l'esglèsia a la monarquia. La Quàdruple Aliança (Gran Bretanya, Àustria, Rússia, Prússia) per defensar l'ordre creat al Congrés de Viena.

4ESO 1.7. La Revolució Francesa i Revolució Industrial

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Se denomina Revolución Industrial al proceso por el cual la humanidad pasó de unas formas de vida tradicionales basadas en la agricultura a otras fundamentadas en la industria y la mecanización.  Fue relativamente rápido y no se dio simultáneamente en todos los países. Su importancia es equiparable a la Revolución Neolítica. Con anterioridad a ese proceso, los hombres producían y vivían de manera muy parecida a como lo habían hecho sus antepasados. Los primeros signos de cambio que llevaron a la Rev. Industrial comenzaron en siglo XVIII en Inglaterra. Hubo una serie de transformaciones que los propiciaron: Agrarias: permitieron incrementar los excedentes alimentarios y disminuir la mortalidad. Demográficas: supusieron un constante incremento de la población y la emigración del campo a la ciudad. Industriales: la producción se concentró en fábricas que utilizaron máquinas y nuevas técnicas. Comerciales: los intercambios internacionales se intensificaron y se creó un mercado nacional interno. A lo largo del siglo XIX hubo otros estados, además de Inglaterra, que fueron incorporándose a la industrialización. A partir de 1875, tuvo lugar una "Segunda Revolución Industrial" que duró hasta el inicio de la I Guerra Mundial. La Revolución Industrial trajo consigo diversas consecuencias, tanto económicas, como sociales: La sociedad agraria fue sustituida por una de carácter industrial; la población creció a un ritmo vertiginoso; la producción se incrementó enormemente; el capitalismo sufrió notables cambios y la economía se globalizó. La Rev. Industrial alteró la estructura social, reafirmando la sociedad de clases, dando primacía a la burguesía. Las ciudades crecieron en número y población, constituyéndose en focos de inmigración. Los barrios obreros se desarrollaron insalubres y mal urbanizados. Las condiciones de vida de la clase trabajadora durante las primeras fases de la industrialización fueron pésimas. El proletariado se organizó en partidos políticos y sindicatos para defender sus intereses y luchar contra la explotación a la que era sometido por los patronos.

4ESO ACT 7. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789