Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GRÈCIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GRÈCIA. Mostrar tots els missatges
dilluns, 23 de febrer del 2015
EL MÓN GREC
La civilització grega va nèixer a les costes de la Península Balcànica i a les illes del mar Egeu, però va anar estenent-se per una bona part del litoral mediterrani. Els grecs es van organitzar en petites ciutats independents: les polis on començaren a organitzar, des del 776 a.C., les famoses Olimpíades. Al segle V a.C., a la ciutat d’Atenes es va imposar un nou sistema polític: la democràcia. Totes les polis gregues estaven unides per uns llaços culturals indestructibles: una mateixa llengua i una mateixa religió. Amb Alexandre el Gran la cultura grega es va expandir cap a l’Orient.
1. El naixement del món grec 1.1. L’espai físic.- La civilització grega va nèixer a les costes de la península Balcànica i a les costes i a les illes del mar Egeu. Aquest medi físic va donar lloc a una agricultura de tipus mediterrani: oliveres, vinyes i blat. La seva gran façana marítima permet la pesca i el comerç per tota la costa mediterrània.
1.2. Una mateixa civilització.- Els grecs tenien una cultura que els agermanava: parlaven una mateixa llengua i feien servir un alfabet comú per escriure-la. També practicaven una mateixa religió i adoraven els mateixos déus, per això tenien molts lligams en comú que els feien sentir-se membres d’una mateixa civilització: l’Hèl·lade.
1.3. Els primers grecs.- Els grecs són el resultat d’una mescla de pobles que es van instal·lar a Grècia i a les costes de l’Àsia Menor: A la illa de Creta es va desenvolupar la cultura Minoica entre els anys 3000 i 1200 a.C., mentre que al continent els primers grecs van arribar cap al 2000 a.C., els aqueus (o micènics), que venien del nord, van arribar a les terres gregues. Més tard, cap al 1200 a.C., al continent va arribar un poble nou, els doris, que van absorvir als micènics i es van convertir en el nou grup dominant. Pressionats pels doris, molts micènics (aqueus) es van desplaçar cap a les costes de l’Àsia Menor i hi van fundar diverses ciutats.
2. Les polis gregues
2.1. La polis: una ciutat Estat.- El món grec s’organitzava en petites ciutats-estat independents, anomenades polis. Cada polis tenia les seves lleis, la seva moneda, el seu exèrcit i el seu govern (Política deriva de polis + ètica = és el procés de presa de decisions en grups humans). La ciutat tenia dues parts ben diferenciades: a) la part baixa on hi havia els habitatges, les tendes i els edificis públics, situats al voltant d’una gran plaça (àgora) i b) la part alta (o acròpolis) on hi havia els edificis religiosos principals i servia de refugi a la població en cas de perill.
2.2. Les polis aristocràtiques.- A les primeres polis hi havia un govern oligàrquic, format per un nombre reduït d’aristòcrates, grans propietaris agrícoles. Els altres ciutadans podien reunir-se en assemblea, però les seves opinions només eren escoltades. Durant el segle VI a.C., en algunes polis es van produir revoltes socials greus contra el poder dels aristòcrates.
2.3. L’evolució cap a la democràcia.- Les demandes de més participació política van donar lloc a reformes socials i polítiques a favor del poble. A la ciutat d’Atenes aquestes reformes van tenir molta importància. Durant el segle VI a.C., reformadors com Soló o Clístenes van anul·lar l’esclavitud per deutes i van introduir el dret de tots els ciutadans a participar en el govern de la ciutat. Aquestes reformes van culminar amb la instauració d’una nova forma de govern coneguda com a democràcia (demos=poble, kratos=poder, poder del poble), en la qual el poder era exercit pels ciutadans.
2.1. La polis: una ciutat Estat.- El món grec s’organitzava en petites ciutats-estat independents, anomenades polis. Cada polis tenia les seves lleis, la seva moneda, el seu exèrcit i el seu govern (Política deriva de polis + ètica = és el procés de presa de decisions en grups humans). La ciutat tenia dues parts ben diferenciades: a) la part baixa on hi havia els habitatges, les tendes i els edificis públics, situats al voltant d’una gran plaça (àgora) i b) la part alta (o acròpolis) on hi havia els edificis religiosos principals i servia de refugi a la població en cas de perill.
2.2. Les polis aristocràtiques.- A les primeres polis hi havia un govern oligàrquic, format per un nombre reduït d’aristòcrates, grans propietaris agrícoles. Els altres ciutadans podien reunir-se en assemblea, però les seves opinions només eren escoltades. Durant el segle VI a.C., en algunes polis es van produir revoltes socials greus contra el poder dels aristòcrates.
2.3. L’evolució cap a la democràcia.- Les demandes de més participació política van donar lloc a reformes socials i polítiques a favor del poble. A la ciutat d’Atenes aquestes reformes van tenir molta importància. Durant el segle VI a.C., reformadors com Soló o Clístenes van anul·lar l’esclavitud per deutes i van introduir el dret de tots els ciutadans a participar en el govern de la ciutat. Aquestes reformes van culminar amb la instauració d’una nova forma de govern coneguda com a democràcia (demos=poble, kratos=poder, poder del poble), en la qual el poder era exercit pels ciutadans.
dimecres, 18 de febrer del 2015
dilluns, 19 de gener del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)