dimecres, 20 de juliol del 2016

GEO BLOC IV: CATALUNYA I ESPANYA EN UN MÓN GLOBAL

FONT: CEN i VICENS VIVES BATXILLERAT

LA UNIÓ EUROPEA

La UE no sempre ha estat tan gran com avui dia: quan es va iniciar la cooperació econòmica europea al 1951, els únics països participants eren França, Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos i Itàlia.

Amb el temps, s'han sumat molt països. La Unió suma actualment 27 països membres. El Regne Unit va sortir de la Unió Europea el 31 de gener de 2020 (BREXIT)L'afectació del Brexit en els ciutadans britànics i europeus pel que fa als drets que es veuran afectats al perdre la ciutadania europea són els següents:

  • Dret a viure i desplaçar-se per la UE sense discriminació per la nacionalitat.
  • Participació en la visa política de la UE
  • Dret a la protecció d'ambaixades i consolats diferents dels del seu país.
  • Dret de petició al Parlament europeu.
  • Dret a dirigir-se al Defensor del Poble europeu.

La construcció de la UE iniciada al 1951, seguirà els seus passos el 1957, quan es va signar el Tractat de Roma, que va crear l'organització anomenada Comunitat Econòmica Europea (CEE), formada pels sis Estats fundadors: França, Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos i Itàlia.

És l'espai de pau i de prosperitat més gran del món. També constitueix un gran bloc comercial, ja que és la primera exportadora mundial de productes manufacturats i serveis, i el principal mercat d'importació per a més de cent països.


MOTIUS POLÍTICS I ECONÒMICS QUE IMPULSEN LA CONSTRUCCIÓ UE  

Els motius polítics i econòmics que van impulsar el procés de construcció de la UE són els següents:

  • L'establiment de vincles polítics i socials, a més dels econòmics i comercials.
  • La creació de la ciutadania europea.
  • La unió monetària i econòmica: creació de l'euro i del Banc Central Europeu (BCE).
  • Desenvolupar una política exterior i de seguretat comuna.
  • Promoure la cooperació judicial o policial.
  • Millora de les institucions comunitàries.
  • Avenç en la cohesió econòmica i social dels Estats.


ELS PAÏSOS DE LA COMUNITAT EUROPEA: ASPECTES FÍSICS, SOCIALS I ECONÒMICS

1. ASPECTES FÍSICS

Grans unitats de Relleu:

Europa es troba a l'extrem occidental de la gran massa continental euroasiàtica.

Podem dividir el relleu del continent europeu en 4 grans unitats: arcs alpins, massís hercinià, gran plana europea i fronts atlàntics caledonians. 

El Clima

Europa té un clima més suau i temperat del que tindria per la seva latitud. 

El clima és un dels factors ecològics que expliquen les diferències paisatgístiques del territori europeu.

Els tipus de climes que podem trobar a Europa es pot dividir en 5 grups diferents: mediterrani, atlàntic, continental, alpí i subàrtic.

La Vegetació

Trobem 7 grans regions biogeogràfiques dins del marc de la UE: la tundra àrtica, la taigà, el bosc mixt atlàntic, el bosc mediterrani, les estepes i la vegetació d'alta muntanya.

Recursos Hídrics

Els sistemes fluvials europeus són més moderats i modestos que en altres continents, però, no obstant això, la xarxa fluvial europea té una gran importància econòmica: pel trànsit  fluvial, sistemes de reg i embassaments).   

El Medi Ambient

L'escassetat i l'ús irracional dels recursos hídrics, la contaminació atmosfèrica i hídrica, la gestió dels residus, la degradació del sòl, la disminució de la biodiversitat i la pèrdua de qualitat i extensió de l'hàbitat natural són alguns dels problemes ambientals més greus als que ha de fer front la UE.  

 

2. ASPECTES SOCIALS

2.1. CARACTERÍSTIQUES DEMOGRÀFIQUES DE LA POBLACIÓ EUROPEA

La UE és un territori densament poblat, malgrat que la seva població es troba distribuïda espacialment de forma desigual. És el tercer territori polític més poblat del planeta, després de Xina i Índia.

Dinàmica de la població

La població europea es caracteritza per la seva reduïda taxa de creixement natural (és la diferència anual entre el nombre de nascuts i el de morts en una població determinada). Els països mediterranis són els que presenten taxes de natalitat i fecunditat més baixes, mentre que els del nord les han recuperat recentment.

Estructura de la població

L'augment de la població de la UE és degut a la combinació del creixement natural i al creixement degut a la migració.

La població activa

La població activa de la UE presenta una tendència a créixer moderadament, degut a la incorporació al mercat laboral dels joves nascuts durant el baby boom i a la incorporació de la dona en àrees on la seva participació era realment baixa. Cal destacar que la taxa d'atur és diferent entre els diferents països de la UE, i també entre homes i dones.


2.2. LES CIUTATS, URBANISME I DESIGUALTAT TERRITORIAL

La ciutat post industrial

Les ciutats europees són centres en creixement, centres terciaris i de serveis amb funcions administratives, polítiques, bancàries, financeres, comercials i de serveis especialitzats. 

Distribució espacial de les àrees urbanes

Les àrees urbanes estan jerarquitzades. En la jerarquia urbana, les ciutats de Paris i Londres ocupen el primer lloc. Darrera d'elles trobem altres conurbacions** com són: Rin-Ruhr, Rin-Main, Copenhague-Malmö, Manchester-Leeds-Liverpool i Randstad), les anomenades eurometrópolis (Birmingham, Milán, Barcelona, Hamburgo i Munich), a més de totes les capitals estatals.

**Conurbació: és una regió que comprèn una sèrie de ciutatspobles grans i altres àrees urbanes que, a través del creixement poblacional i el seu creixement físic es fusionen.

Reptes de la ciutat europea

Les ciutats de la UE han assumit 2 reptes:

  • Com a espai estratègic per tal de garantir la competitivitat en el territori europeu a escala mundial.
  • Per la necessitat d'intervenir de forma directa per lluitar contra la degradació de la qualitat de la vida en determinats espais a les ciutats.


3. ASPECTES ECONÒMICS

3.1. EL SECTOR PRIMARI

El sector agrari a la UE

Poden identificar-se 3 grans dominis naturals: el nòrdic (predomini de les ramaderies dels rens i explotació del bosc de coníferes), el atlàntic-continental (predomini del conreu de cereals, conreus industrials i farratges) i el mediterrani (gran diversitat de conreus). 

La política agrària comuna (PAC) està plenament integrada i rep un alt percentatge del pressupost de la UE. 

El sector pesquer a la UE

La política pesquera comuna (PPC) és l'instrument de la UE per la gestió de la pesca i la aqüicultura. Es va crear en 1983, amb la finalitat de gestionar un recurs comú i complir les obligacions establertes en els tractats de aleshores Comunitat Europea. 


3.2. EL SECTOR SECUNDARI

L'espai industrial de la UE

El sector industrial més important de la UE és el relacionat amb l'alimentació, d'acord amb el valor de la producció. Després ens trobem amb els sectors relacionats amb la química, l'automòbil, la construcció mecànica i els articles metàl·lics. 

En conjunt, els països de la UE són la segona potència industrial del món, per darrera dels Estats Units.

Transformacions de l'activitat industrial

L'escenari industrial postfordista ha creat una nova configuració espacial, que es caracteritza per la flexibilitat en les localitzacions, donant lloc a la industrialització de noves àrees en funció de nous factors, com per exemple, l'accessibilitat i disponibilitat de les fonts energètiques flexibles; accessibilitat geogràfica i bons mitjans de transport (respecte l'arribada de matèries primeres i a l'exportació de productes manufacturats); àrees rurals amb salaris baixos i pocs moviments sindicals, i presència de mercats d'alt poder adquisitiu o d'incentius estatals per la reactivació d'àrees en decadència o per crear llocs de treball en àrees no industrialitzades. 


3.3. EL SECTOR TERCIARI

El sector terciari és un dels pilars bàsics del procés de transformació econòmica de la UE. Es tracta del sector que ocupa a un major nombre de persones en el conjunt de la UE.

Comerç exterior i interior

L'intercanvi comercial entre els països membres és, sens dubte, un dels pilars del procés de construcció de la UE. A més de ser el primer exportador de mercaderies, el mercat europeu és el primer exportador mundial de serveis, el primer proveïdor d'inversió directa estrangera i el segon receptor mundial d'inversió estrangera, per darrera dels Estats Units, i el principal mercat d'exportació per a uns 130 països de tot el món.

Sistema de transport

Europa disposa d'un excel·lent sistema de transports (sistema ferroviari, autopistes, canals interns i línies aèries) que permeten que poques àrees del continent es puguin considerar aïllades. 

La supressió de les barreres al comerç i els viatges transfronterers han augmentat el volum de les mercaderies de llarga distància i el transport de passatgers. 

Dinàmica turística europea

Les característiques climàtiques i les diferències paisatgístiques són els principals factors explicatius del model territorial del turisme a Europa. Aquests factors han convertit el Mediterrani en la regió turística més freqüentada en l'àmbit mundial i han fomentat els fluxos turístics de gran intensitat fins a la muntanya alpina. 


4.  LA ORGANITZACIÓ SUPRANACIONAL DE LA UE

És una gran organització internacional, una macroorganització supranacional que ha de preservar la identitat dels seus Estats i també de les seves regions, länder** o autonomies. 

**LÄNDER: És un estat federat. Anomenat länder en alemany.


4.1. CONSTRUCCIÓ DE LA UE

  • 1957: Tractat de Roma. Creació CEE: Europa dels sis.
  • 1985: Acord de Shengen.
  • 1992: Tractat de Maastricht. Creació de la UE.
  • 2002: Moneda única. Circulació de l'Euro.


4.2. INSTITUCIONS DE LA UE

+ Principals institucions comunitàries:

  • Parlament Europeu. Òrgan legislatiu. Elabora i reforma lleis, estudia temes, .... 
  • Consell Europeu.
  • Consell de la UE.
  • Comissió Europea. 

+ Altres institucions:

  • Tribunal de Justícia (TJUE).
  • Tribunal de Comptes Europeu (TCE).
  • Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE). 
  • Comitè de les Regions (CDR).
  • Banc Europeu d'Inversions (BEI).
  • Serveis Europeu d'Acció Exterior (SEAE).
  • Banc Central Europeu (BCE).
  • Defensor del Poble Europeu.
  • Supervisor Europeu de Protecció de Dades (SEPD).


4.3. POLÍTICA REGIONAL EUROPEA 

Fons Estructurals i d'Inversió:

  • Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
    • Fons Social Europeu (FSE).
    • Fons Europeu Agrícola per al Desenvolupament Rural (FEADER).
    • Fons Europeu Marítim i de pesca (FEMP).
Fons de Cohesió:
  • Finançament de projectes mediambientals.
  • Recolzament a les accions relacionades amb les xarxes transeuropees de transport.
+ Iniciatives comunitàries: INTERREG, LEADER, EQUAL, URBAN**.

**INTERREG: S'ocupa de promoure la cooperació transfronterera, transnacional i interregional, creant les condicions de cooperació i de desenvolupament equilibrat del territori, sobretot de les regions situades a la perifèria de la Unió.
**LEADER: Promou estratègies per afavorir el desenvolupament sostenible a les zones rurals i per fomentar la reconversió agrària i el desenvolupament rural.
**EQUAL: Té com a objectiu combatre la discriminació en el mercat laboral. 
**URBAN: Mira de regenerar els barris urbans en crisi o en declivi.


5. ESPANYA A LA UNIÓ EUROPEA

Integració d'Espanya a la UE

La integració d'Espanya a la UE va suposar:
  • 1986: Espanya entra a ser membre de la CEE. 
  • Integració progressiva.
  • Transformació econòmica i social.
  • Comerç, mercat: importacions i exportacions.
  • Inversions.
  • Intercanvis culturals.

Espanya en el context de la UE

Destaquem aquests trets:
  • Població: alta esperança de vida.
  • Activitat econòmica: el PIB supera la mitjana europea.
  • Població activa: taxa d'activitat inferior a la mitjana europea.
  • Educació: recursos per sota de la mitjana.
  • Índex de Desenvolupament Humà (IDH): Espanya és un país desenvolupat i ric.
  • Partidaris de pertànyer a la UE (46 % dels espanyols).

Espanya i la política regional europea

Al país s'apliquen les següents polítiques:
  • Polítiques i fons contra les desigualtats i desequilibris regionals.
  • Ajudes directes i subvencions sectorials (infraestructures, formació, restauració d'edificis, etc, ...).


5.1. ESPANYA EN UN MÓN GLOBALITZAT

Espanya en el context mundial

Dins del context mundial, Espanya destaca perquè:
  • S'integra a les àrees mundials geopolítiques i geoeconòmiques.
  • Estableix relacions amb diferents espais.
  • És una potència mundial intermèdia d'acord amb diversos indicadors: IDH, PIB, ...
  • Destaca la seva projecció cultural.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada