La UE no sempre ha estat tan gran com avui dia: quan es va iniciar la cooperació econòmica europea al 1951, els únics països participants eren França, Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos i Itàlia.
Amb el temps, s'han sumat molt països. La Unió suma actualment 27 països membres. El Regne Unit va sortir de la Unió Europea el 31 de gener de 2020 (BREXIT). L'afectació del Brexit en els ciutadans britànics i europeus pel que fa als drets que es veuran afectats al perdre la ciutadania europea són els següents:
- Dret a viure i desplaçar-se per la UE sense discriminació per la nacionalitat.
- Participació en la visa política de la UE
- Dret a la protecció d'ambaixades i consolats diferents dels del seu país.
- Dret de petició al Parlament europeu.
- Dret a dirigir-se al Defensor del Poble europeu.
La construcció de la UE iniciada al 1951, seguirà els seus passos el 1957, quan es va signar el Tractat de Roma, que va crear l'organització anomenada Comunitat Econòmica Europea (CEE), formada pels sis Estats fundadors: França, Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos i Itàlia.
És l'espai de pau i de prosperitat més gran del món. També constitueix un gran bloc comercial, ja que és la primera exportadora mundial de productes manufacturats i serveis, i el principal mercat d'importació per a més de cent països.
MOTIUS POLÍTICS I ECONÒMICS QUE IMPULSEN LA CONSTRUCCIÓ UE
Els motius polítics i econòmics que van impulsar el procés de construcció de la UE són els següents:
- L'establiment de vincles polítics i socials, a més dels econòmics i comercials.
- La creació de la ciutadania europea.
- La unió monetària i econòmica: creació de l'euro i del Banc Central Europeu (BCE).
- Desenvolupar una política exterior i de seguretat comuna.
- Promoure la cooperació judicial o policial.
- Millora de les institucions comunitàries.
- Avenç en la cohesió econòmica i social dels Estats.
ELS PAÏSOS DE LA COMUNITAT EUROPEA: ASPECTES FÍSICS, SOCIALS I ECONÒMICS
1. ASPECTES FÍSICS
Grans unitats de Relleu:
Europa es troba a l'extrem occidental de la gran massa continental euroasiàtica.
Podem dividir el relleu del continent europeu en 4 grans unitats: arcs alpins, massís hercinià, gran plana europea i fronts atlàntics caledonians.
El Clima
Europa té un clima més suau i temperat del que tindria per la seva latitud.
El clima és un dels factors ecològics que expliquen les diferències paisatgístiques del territori europeu.
Els tipus de climes que podem trobar a Europa es pot dividir en 5 grups diferents: mediterrani, atlàntic, continental, alpí i subàrtic.
La Vegetació
Trobem 7 grans regions biogeogràfiques dins del marc de la UE: la tundra àrtica, la taigà, el bosc mixt atlàntic, el bosc mediterrani, les estepes i la vegetació d'alta muntanya.
Recursos Hídrics
Els sistemes fluvials europeus són més moderats i modestos que en altres continents, però, no obstant això, la xarxa fluvial europea té una gran importància econòmica: pel trànsit fluvial, sistemes de reg i embassaments).
El Medi Ambient
L'escassetat i l'ús irracional dels recursos hídrics, la contaminació atmosfèrica i hídrica, la gestió dels residus, la degradació del sòl, la disminució de la biodiversitat i la pèrdua de qualitat i extensió de l'hàbitat natural són alguns dels problemes ambientals més greus als que ha de fer front la UE.
2. ASPECTES SOCIALS
2.1. CARACTERÍSTIQUES DEMOGRÀFIQUES DE LA POBLACIÓ EUROPEA
La UE és un territori densament poblat, malgrat que la seva població es troba distribuïda espacialment de forma desigual. És el tercer territori polític més poblat del planeta, després de Xina i Índia.
Dinàmica de la població
La població europea es caracteritza per la seva reduïda taxa de creixement natural (és la diferència anual entre el nombre de nascuts i el de morts en una població determinada). Els països mediterranis són els que presenten taxes de natalitat i fecunditat més baixes, mentre que els del nord les han recuperat recentment.
Estructura de la població
L'augment de la població de la UE és degut a la combinació del creixement natural i al creixement degut a la migració.
La població activa
La població activa de la UE presenta una tendència a créixer moderadament, degut a la incorporació al mercat laboral dels joves nascuts durant el baby boom i a la incorporació de la dona en àrees on la seva participació era realment baixa. Cal destacar que la taxa d'atur és diferent entre els diferents països de la UE, i també entre homes i dones.
2.2. LES CIUTATS, URBANISME I DESIGUALTAT TERRITORIAL
La ciutat post industrial
Les ciutats europees són centres en creixement, centres terciaris i de serveis amb funcions administratives, polítiques, bancàries, financeres, comercials i de serveis especialitzats.
Distribució espacial de les àrees urbanes
Les àrees urbanes estan jerarquitzades. En la jerarquia urbana, les ciutats de Paris i Londres ocupen el primer lloc. Darrera d'elles trobem altres conurbacions** com són: Rin-Ruhr, Rin-Main, Copenhague-Malmö, Manchester-Leeds-Liverpool i Randstad), les anomenades eurometrópolis (Birmingham, Milán, Barcelona, Hamburgo i Munich), a més de totes les capitals estatals.
**Conurbació: és una regió que comprèn una sèrie de ciutats, pobles grans i altres àrees urbanes que, a través del creixement poblacional i el seu creixement físic es fusionen.
Reptes de la ciutat europea
Les ciutats de la UE han assumit 2 reptes:
- Com a espai estratègic per tal de garantir la competitivitat en el territori europeu a escala mundial.
- Per la necessitat d'intervenir de forma directa per lluitar contra la degradació de la qualitat de la vida en determinats espais a les ciutats.
3. ASPECTES ECONÒMICS
3.1. EL SECTOR PRIMARI
El sector agrari a la UE
Poden identificar-se 3 grans dominis naturals: el nòrdic (predomini de les ramaderies dels rens i explotació del bosc de coníferes), el atlàntic-continental (predomini del conreu de cereals, conreus industrials i farratges) i el mediterrani (gran diversitat de conreus).
La política agrària comuna (PAC) està plenament integrada i rep un alt percentatge del pressupost de la UE.
El sector pesquer a la UE
La política pesquera comuna (PPC) és l'instrument de la UE per la gestió de la pesca i la aqüicultura. Es va crear en 1983, amb la finalitat de gestionar un recurs comú i complir les obligacions establertes en els tractats de aleshores Comunitat Europea.
3.2. EL SECTOR SECUNDARI
L'espai industrial de la UE
El sector industrial més important de la UE és el relacionat amb l'alimentació, d'acord amb el valor de la producció. Després ens trobem amb els sectors relacionats amb la química, l'automòbil, la construcció mecànica i els articles metàl·lics.
En conjunt, els països de la UE són la segona potència industrial del món, per darrera dels Estats Units.
Transformacions de l'activitat industrial
3.3. EL SECTOR TERCIARI
El sector terciari és un dels pilars bàsics del procés de transformació econòmica de la UE. Es tracta del sector que ocupa a un major nombre de persones en el conjunt de la UE.
Comerç exterior i interior
L'intercanvi comercial entre els països membres és, sens dubte, un dels pilars del procés de construcció de la UE. A més de ser el primer exportador de mercaderies, el mercat europeu és el primer exportador mundial de serveis, el primer proveïdor d'inversió directa estrangera i el segon receptor mundial d'inversió estrangera, per darrera dels Estats Units, i el principal mercat d'exportació per a uns 130 països de tot el món.
Sistema de transport
Europa disposa d'un excel·lent sistema de transports (sistema ferroviari, autopistes, canals interns i línies aèries) que permeten que poques àrees del continent es puguin considerar aïllades.
La supressió de les barreres al comerç i els viatges transfronterers han augmentat el volum de les mercaderies de llarga distància i el transport de passatgers.
Dinàmica turística europea
Les característiques climàtiques i les diferències paisatgístiques són els principals factors explicatius del model territorial del turisme a Europa. Aquests factors han convertit el Mediterrani en la regió turística més freqüentada en l'àmbit mundial i han fomentat els fluxos turístics de gran intensitat fins a la muntanya alpina.
4. LA ORGANITZACIÓ SUPRANACIONAL DE LA UE
És una gran organització internacional, una macroorganització supranacional que ha de preservar la identitat dels seus Estats i també de les seves regions, länder** o autonomies.
**LÄNDER: És un estat federat. Anomenat länder en alemany.
4.1. CONSTRUCCIÓ DE LA UE
- 1957: Tractat de Roma. Creació CEE: Europa dels sis.
- 1985: Acord de Shengen.
- 1992: Tractat de Maastricht. Creació de la UE.
- 2002: Moneda única. Circulació de l'Euro.
4.2. INSTITUCIONS DE LA UE
+ Principals institucions comunitàries:
- Parlament Europeu. Òrgan legislatiu. Elabora i reforma lleis, estudia temes, ....
- Consell Europeu.
- Consell de la UE.
- Comissió Europea.
+ Altres institucions:
- Tribunal de Justícia (TJUE).
- Tribunal de Comptes Europeu (TCE).
- Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE).
- Comitè de les Regions (CDR).
- Banc Europeu d'Inversions (BEI).
- Serveis Europeu d'Acció Exterior (SEAE).
- Banc Central Europeu (BCE).
- Defensor del Poble Europeu.
- Supervisor Europeu de Protecció de Dades (SEPD).
+ Fons Estructurals i d'Inversió:
- Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
- Fons Social Europeu (FSE).
- Fons Europeu Agrícola per al Desenvolupament Rural (FEADER).
- Fons Europeu Marítim i de pesca (FEMP).
- Finançament de projectes mediambientals.
- Recolzament a les accions relacionades amb les xarxes transeuropees de transport.
- 1986: Espanya entra a ser membre de la CEE.
- Integració progressiva.
- Transformació econòmica i social.
- Comerç, mercat: importacions i exportacions.
- Inversions.
- Intercanvis culturals.
- Població: alta esperança de vida.
- Activitat econòmica: el PIB supera la mitjana europea.
- Població activa: taxa d'activitat inferior a la mitjana europea.
- Educació: recursos per sota de la mitjana.
- Índex de Desenvolupament Humà (IDH): Espanya és un país desenvolupat i ric.
- Partidaris de pertànyer a la UE (46 % dels espanyols).
- Polítiques i fons contra les desigualtats i desequilibris regionals.
- Ajudes directes i subvencions sectorials (infraestructures, formació, restauració d'edificis, etc, ...).
- S'integra a les àrees mundials geopolítiques i geoeconòmiques.
- Estableix relacions amb diferents espais.
- És una potència mundial intermèdia d'acord amb diversos indicadors: IDH, PIB, ...
- Destaca la seva projecció cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada