COM FEM UN PERFIL TOPOGRÀFIC?

RECURS TIC: EXPLICACIÓ DE COM FER UN PERFIL TOPOGRÀFIC

4ESO LES REVOLUCIONS RUSSES. CREACIÓ, DESENVOLUPAMENT I CRISI DE L'URSS. REPERCUSIONS INTERNACIONALS

1. LES REVOLUCIONS RUSSES

A principis del s. XX l'imperi dels tsars era un país immens on encara hi perdurava l'absolutisme monàrquic. A més, la seva economia i les seves estructures socials eren de les més endarrerides del continent europeu.
Políticament, el tsarisme era una autocràcia, és a dir, el tsar tenia el poder absolut: governava per decret, no estava subjecte a cap constitució, ni havia de respondre davant d'un Parlament. Una burocràcia fidel i un exèrcit poderós asseguraven el control de l'imperi, mentre que l'Esglèsia Ortodoxa era un dels pilars ideològics del règim.
L'agricultura era la principal activitat econòmica i la terra era a les mans d'uns quants terratinents (aristocràcia privilegiada). La majoria de la població eren pagesos sotmesos a un règim feudal, que els condemnava a unes condicions de vida miserables. Entre els obrers es va difondre el marxisme, i el 1898 s'havia fundat el Partit Socialdemòcrata Rus, que el 1912 es va dividir entre menxevics i bolxevics. Aquests darrers, liderats per Lenin, que defensava la necessitat d'impulsar una revolució social a Rússia.

1.1. LA REVOLUCIÓ DE FEBRER

Durant la Primera Guerra Mundial, el 1917 esclata a Rússia la revolució bolxevic. Aquesta revolta marcarà l'enderroc de imperi del tsar Nicolau II (Dinastia Romanov) i l'inici del primer estat comunista del món.

Ens remuntarem als antecedents per entendre què va passar.
Un sector molt ampli de la població russa no volia continuar en la IGM perquè l'organització política, militar i econòmica del país no estaven preparades per fer front a una guerra tant llarga, dura i costosa. En conseqüència, els desastres militars es van succeir. La mobilització de milers de pagesos va comportar el descens de la producció agrícola, en un moment que la major part dels recursos econòmics anaven a la guerra. De resultes d'això, hi va haver fam a les ciutats i es va estendre el malestar entre els obrers i els pagesos. Tot això, va desacreditar al Tsar Nicolau II i el seu govern, que era incapaç de capgirar la situació.
La població estava desmoralitzada i va començar a organitzar-se en SOVIETS (Consells d'obrers, pagesos i soldats, que exigien al tsar la retirada de la guerra i la fi de l'autocràcia).
L'oposició política al tsar va aprofitar les circumstàncies i tant els partits burgesos (liberals o KADET), com els pagesos (social revolucionaris) i els obrers (menxevics i bolxevics) van exigir-ne l'abdicació-
El febrer de 1917 esclata una revolució a Sant Peterburg que provoca la caiguda de tsarisme.
El poder passa a GOVERN PROVISIONAL, dirigit per Kerensky i recolzat pels partits liberals de la Duma (Parlament del Govern Provisional), que inicien un seguit de reformes. Rússia es converteix en una REPÚBLICA DEMOCRÀTICA.

1.2. LA REVOLUCIÓ D'OCTUBRE

  La lentitud amb la que es duia a terme la reforma agrària i el manteniment de Rússia en la guerra van fer augmentar el descontentament popular i la influència dels bolxevics, que volien derrocar el govern provisional i instaurar el socialisme. Els bolxevics aspiraven a formar un govern de soviets obrers i pagesos. En el seu programa prometien la pau, el repartiment de terres entre els pagesos, la direcció de les fàbriques pels obrers i nacionalitzar la banca i els mitjans de transport.
El 25 d'octubre de 1917, els soviets, impulsats pels bolxevics, es van sublevar i en 10 dies es van fer amb el poder i el van destituir. Amb el suport dels Congrés dels Soviets de Rússia, Lenin va formar un GOVERN OBRER, SOVIÈTIC.
El nou govern soviètic va establir les primeres mesures revolucionàries: les terres van ser expropiades per repartir-les entre els pagesos i les fàbriques van quedar sota el control de comites obrers. A més es firma la Pau de Brest-Litovsk (1918) amb Alemanya, que va comportar pèrdues territorials importants per Rússia.

2. CREACIÓ, DESENVOLUPAMENT I CRISI DE L'URSS

2.1. L'URSS D'STALIN

De 1918 a 1921 el nou govern soviètic va haver de fer front a una guerra civil que va durar 3 anys. Enmig d'aquest clima de violència el tsar Nicolau II i la seva família van ser executats pels bolxevics al juliol de 1918.

Una fracció de l'exèrcit tsarista van organitzar l'exèrcit blanc (antigues classes privilegiades, més pagesos benestants) que es van alçar en armes. Els bolxevics van crear l'exèrcit roig, sota la direcció de Lev Trostski, que va aconseguir imposar-se.
La guerra civil va fer que tota l'economia s'orientés cap a l'avituallament de l'exèrcit per guanyar la guerra. Aquesta fase es coneix com a "comunisme de guerra". en aquesta fase tota l'economia estava dirigida per l'Estat, qui controlava la producció i la distribució agrària.
Però la guerra va deixar el país en la misèria: la fam va produir 5 milions de morts i la producció s'havia enfonsat estrepitosament. De resultes d'això, Lenin va proposar una reforma de l'economia per millorar les condicions de vida de la població creant la NEP (Nova Política Econòmica) on establia una economia mixta convivint sectors socialitzats amb els privats.
Durant el conflicte, el partit bolxevic, que des de 1918 havia pres el nom de Partit Comunista de la Unió Soviètica, es va anar fent amb el monopoli del poder i la resta dels partits es van quedar exclosos.
El 1922 es crea l'URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques), un estat federal que reunia totes les nacionalitats del vell Imperi del Tsars (armenis, ucraïnesos, georgians,...)
L'URSS es governava amb un parlament (Soviet Suprem), i un sol partit, PCUS, que controlava la vida política. Era un sistema totalitari, en el qual les institucions no eren escollides democràticament. El nou sistema es justificava per mitjà de la dictadura del proletariat: el poder era exèrcit pel Partit Comunista que representava el proletariat, és a dir, la majoria de la població.
En aquest context s'iniciarà dins del partit una pugna per el poder. Era el moment en què es debatia qui era millor líder per la revolució. En mig d'aquest escenari mort Lenin el 1924. Propostes diferents van enfrontar a dirigents dels partits, sobretot Trotski i Stalin. El primer proposava l'exportació de la revolució i provocar la d'altres països, mentre que Stalin, volia construir un socialisme en un únic país, convertint l'URSS en una gran potència i en el bressol del comunisme de revolucions futures. L'any 1927, Stalin serà el principal dirigent de l'URSS. El seu rival, Trotski, marxarà exiliat i el 1940 serà assassinat per ordre d'Stalin.
S'inicia un període conegut com l'ESTALINISME.
La política estalinista va imposar una  economia i una societat col·lectivistes, per provocar un creixement que fes de l'URSS una gran potència industrial. Això es va aconseguir prohibint la propietat privada, donant prioritat a la indústria pesant i es va crear una economia dirigida per l'Estat. El resultat va ser una industrialització ràpida, un retard considerable de l'agricultura i la desatenció de les necessitats bàsiques de la població.
Després de la IIGM, Stalin es va convertir en el dirigent que havia conduït a l'URSS a la victòria. Per això, es va fomentar el culte cap a ell (culte a la personalitat). Stalin no només era Mariscal del país, sinó cap del Partit Comunista i del govern. El seu discurs tenia molt adeptes i entre ells difonia la persecussió sistemàtica dels dissidents (enemics del socialisme), provocant un autentic terror d'Estat. Stalin va exercir una veritable dictadura on el Partit Comunista controlava tots els òrgans de l'Estat.
El 1953 mort Stalin i s'obrirà un període de canvis a l'URSS: la DESESTALINITZACIÓ.
El XX Congrés del PCUS (1956) significarà l'inici d'aquest canvi (desestalinització) perquè el partit entendrà els greus errors que es van produir durant el govern estalinista.

4ESO 2.1. REVOLUCIÓ AMERICANA 1775-1783

ANTECEDENTS

1756-1763 Es produeix la Guerra del 7 anys on França i Espanya van lluitar contra Anglaterra per aconseguir els territoris de l'est d'Amèrica del Nord. L'imperi Britànic va guanyar la guerra i va ocupar part d'aquests territoris. Els anglesos que van arribar (colons) van combatre als indis i es van instal·lar construint pobles, ciutats i camps de conreu (blat, tabac,...) que venien a la Metròpoli (Gran Bretanya). El govern de les colònies el controlava la Metròpoli des d'Anglaterra i les colònies no tenien cap representant en el Parlament anglès cosa que ells reclamaven.

La necessitat d'un Imperi Britànic en expansió que cercava mà d'obra i matèries primeres barates per mantenir l'hegemonia global va fer prendre decisions com l'increments dels impostos i el monopoli del té. Aquest seria el detonant de l'esclat de les revoltes.

CRONOLOGIA DE LA REVOLUCIÓ AMERICANA 

El següent esquema ens mostra les causes, el procès i les conseqüències.

1776 França i més tard Espanya recolzaran a les colònies que lliutaran al capdavant de George Washintong.

1783 Signatura del Tractat de Paris, tractat de pau, a la ciutat francesa de Versalles, el 3 de setembre de 1783.[1]

Els acords als quals es van arribar són:

• Estats Units Independència de les tretze colònies nord-americanes i delimitació de les seves fronteres amb Canadà. El Regne Unit li va atorgar plens poders per a la pesca en Terranova.
  

• Regne Unit. Se li va retornar Bahames i la colònia de Providència, i va retenir Gibraltar i Canadà. Els Països Baixos li van lliurar Negapatam (en l'Índia) i va atorgar el dret a la navegació lliure pel Oceà Índic).
  

• Espanya. Se li va retornar Menorca, Florida oriental i occidental, i part de les costes de Nicaragua i Hondures (costa dels Mosquits) i Campeche.
  

• França. Se li va cedir Louisiana, Saint-Pierre i Miquelon, Saint Lucia, Tobago, i el riu Senegal en Àfrica. Se li va atorgar el dret de pesca en Terranova.
  

• Països Baixos. Van rebre Sumatra.
  

• En general: Intercanvi de presoners. 

Els pares fundadors dels Estats Units (en anglès, Founding Fathers of the United States) foren els líders polítics que signaren la Declaració d'Independència dels Estats Units, participaren en la Revolució Americana o contribuïren a redactar la Constitució dels Estats Units uns anys més tard. Entre ells, destaquen per la seva importància històrica Benjamin Franklin, George Washington, John Adams, Thomas Jefferson, John Jay, James Madison, Thomas Paine i Alexander Hamilton.[1]

A continuació us enllaço dos vídeos: el primer, fa un breu recorregut sobre la Revolució Americana des de 1775 al 1783 i, el segon, ens mostra l'escena de TV de la sèrie "John Adams", on es recreen les votacions de les 13 colònies declarant l'independència dels Estats Units d'Amèrica. . 

Seqüència Declaració d'Independència Americana TV sèrie "John Adams"

4ESO ACT 6. ANÀLISI A PARTIR DE LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME i DEL CIUTADÀ 1789 i LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 1978

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà 1789 es defineix com un conjunt de drets individuals i col·lectius.

Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.

Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa especialment Rousseau i Montesquieu i la Declaració d'Independència d'Estats Units.

Malgrat el seu caràcter d'universalitat no inclou les dones reconeixent la condició de ciutadania només als homes. Aquest fet provocà diverses reaccions entre les dones revolucionàries de l'època que havien posat en la Revolució Francesa les seves esperances per arribar a la igualtat de drets amb els homes.

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà tampoc propugna abolir l'esclavatge. Malgrat aquestes importants mancances, es considerada com un instrument precursor dels drets humans.

Té un doble vessant, moral (drets naturals inalienables) i polític (condicions necessàries per l'exercici dels drets naturals i individuals), que condiciona l'aparició d'un nou model d'Estat, el dels ciutadans; l'Estat de Dret, democràtic i nacional.

Va ser una de les conseqüències amb major abast històric de la revolució.

Els drets més destacats que estableix la declaració són:

• Article 1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comuna. [...]

• Art. 2n. L'objecte de tota societat política és la conservació dels drets naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió. [...]

• Art. 3r. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap individu ni corporació no pot exercitat autoritat que no emani expressament d'ella. [...] La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica d'altres [...].

• Art. 6è. La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a concòrrer personalment o per representants. [...]

• Art. 7è. Cap home no pot ésser acusat, arrestat ni detingut sinó en casos determinats a la llei i amb les formalitats prescrites per ella [...].

• Art. 10è. Ningú no ha d'ésser molestat per les seves opinions, encara que siguin religioses, mentre la seva manifestació no torbi l'ordre públic establert per la llei. [...]

• Art. 11è. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dret dels més preats de l'home.

La Declaració dels drets de l'home i del ciutadà (DDHC 1789) va ser base d'inspiració a totes les declaracions del segle XIX i del XX.

És un text atemporal, únic, separat del text constitucional i, per tant, amb un caràcter universal, a més a més, és un text breu, clar i senzill, d'aquí la seva transcendència i èxit a França, a Europa i al món occidental.

Quines relacions trobes amb la nostra Constitució Espanyola de 1978 (CE 1978)?

ACTIVITAT: A partir de la lectura de les dues fonts (DDHC 1789 i CE 1978) heu de crear una taula comparativa on s'analitzin els drets més rellevants de la DDHC amb els artícles redactats dins de la CE.

Passos a seguir:

• Per grups de treball fer la lectura dels artícles de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà 1789.

• Classificar els artícles de la DDHC en les categories següents:
  • Justícia
  • Llibertat d'Expressió
  • Seguretat
  • Sobirania
  • Religió
  • Propietat

• Localitzar a partir de la lectura de la Constitució Espanyola 1978 els artícles que tenen similituds amb les classificacions que heu fet. Heu d'escollir dos artícles per grup de treball.

• Creació de la taula comparativa escrivint per cada categoria els artícles escollits.

COMPAREM ELS ARTÍCLES DE LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ 1789 I LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 1978
CATEGORIES	DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ 1789	CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 1978
JUSTICIA	Art. [...]	Art. [...] Art. [...]
LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ
PROPIETAT
SEGURETAT
SOBIRANIA
RELIGIÓ