4ESO 2.1. REVOLUCIÓ AMERICANA 1775-1783

ANTECEDENTS

1756-1763 Es produeix la Guerra del 7 anys on França i Espanya van lluitar contra Anglaterra per aconseguir els territoris de l'est d'Amèrica del Nord. L'imperi Britànic va guanyar la guerra i va ocupar part d'aquests territoris. Els anglesos que van arribar (colons) van combatre als indis i es van instal·lar construint pobles, ciutats i camps de conreu (blat, tabac,...) que venien a la Metròpoli (Gran Bretanya). El govern de les colònies el controlava la Metròpoli des d'Anglaterra i les colònies no tenien cap representant en el Parlament anglès cosa que ells reclamaven.

La necessitat d'un Imperi Britànic en expansió que cercava mà d'obra i matèries primeres barates per mantenir l'hegemonia global va fer prendre decisions com l'increments dels impostos i el monopoli del té. Aquest seria el detonant de l'esclat de les revoltes.

CRONOLOGIA DE LA REVOLUCIÓ AMERICANA 

El següent esquema ens mostra les causes, el procès i les conseqüències.

1776 França i més tard Espanya recolzaran a les colònies que lliutaran al capdavant de George Washintong.

1783 Signatura del Tractat de Paris, tractat de pau, a la ciutat francesa de Versalles, el 3 de setembre de 1783.[1]

Els acords als quals es van arribar són:

• Estats Units Independència de les tretze colònies nord-americanes i delimitació de les seves fronteres amb Canadà. El Regne Unit li va atorgar plens poders per a la pesca en Terranova.
  

• Regne Unit. Se li va retornar Bahames i la colònia de Providència, i va retenir Gibraltar i Canadà. Els Països Baixos li van lliurar Negapatam (en l'Índia) i va atorgar el dret a la navegació lliure pel Oceà Índic).
  

• Espanya. Se li va retornar Menorca, Florida oriental i occidental, i part de les costes de Nicaragua i Hondures (costa dels Mosquits) i Campeche.
  

• França. Se li va cedir Louisiana, Saint-Pierre i Miquelon, Saint Lucia, Tobago, i el riu Senegal en Àfrica. Se li va atorgar el dret de pesca en Terranova.
  

• Països Baixos. Van rebre Sumatra.
  

• En general: Intercanvi de presoners. 

Els pares fundadors dels Estats Units (en anglès, Founding Fathers of the United States) foren els líders polítics que signaren la Declaració d'Independència dels Estats Units, participaren en la Revolució Americana o contribuïren a redactar la Constitució dels Estats Units uns anys més tard. Entre ells, destaquen per la seva importància històrica Benjamin Franklin, George Washington, John Adams, Thomas Jefferson, John Jay, James Madison, Thomas Paine i Alexander Hamilton.[1]

A continuació us enllaço dos vídeos: el primer, fa un breu recorregut sobre la Revolució Americana des de 1775 al 1783 i, el segon, ens mostra l'escena de TV de la sèrie "John Adams", on es recreen les votacions de les 13 colònies declarant l'independència dels Estats Units d'Amèrica. . 

Seqüència Declaració d'Independència Americana TV sèrie "John Adams"

4ESO ACT 6. ANÀLISI A PARTIR DE LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME i DEL CIUTADÀ 1789 i LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 1978

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà 1789 es defineix com un conjunt de drets individuals i col·lectius.

Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.

Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa especialment Rousseau i Montesquieu i la Declaració d'Independència d'Estats Units.

Malgrat el seu caràcter d'universalitat no inclou les dones reconeixent la condició de ciutadania només als homes. Aquest fet provocà diverses reaccions entre les dones revolucionàries de l'època que havien posat en la Revolució Francesa les seves esperances per arribar a la igualtat de drets amb els homes.

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà tampoc propugna abolir l'esclavatge. Malgrat aquestes importants mancances, es considerada com un instrument precursor dels drets humans.

Té un doble vessant, moral (drets naturals inalienables) i polític (condicions necessàries per l'exercici dels drets naturals i individuals), que condiciona l'aparició d'un nou model d'Estat, el dels ciutadans; l'Estat de Dret, democràtic i nacional.

Va ser una de les conseqüències amb major abast històric de la revolució.

Els drets més destacats que estableix la declaració són:

• Article 1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comuna. [...]

• Art. 2n. L'objecte de tota societat política és la conservació dels drets naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió. [...]

• Art. 3r. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap individu ni corporació no pot exercitat autoritat que no emani expressament d'ella. [...] La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica d'altres [...].

• Art. 6è. La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a concòrrer personalment o per representants. [...]

• Art. 7è. Cap home no pot ésser acusat, arrestat ni detingut sinó en casos determinats a la llei i amb les formalitats prescrites per ella [...].

• Art. 10è. Ningú no ha d'ésser molestat per les seves opinions, encara que siguin religioses, mentre la seva manifestació no torbi l'ordre públic establert per la llei. [...]

• Art. 11è. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dret dels més preats de l'home.

La Declaració dels drets de l'home i del ciutadà (DDHC 1789) va ser base d'inspiració a totes les declaracions del segle XIX i del XX.

És un text atemporal, únic, separat del text constitucional i, per tant, amb un caràcter universal, a més a més, és un text breu, clar i senzill, d'aquí la seva transcendència i èxit a França, a Europa i al món occidental.

Quines relacions trobes amb la nostra Constitució Espanyola de 1978 (CE 1978)?

ACTIVITAT: A partir de la lectura de les dues fonts (DDHC 1789 i CE 1978) heu de crear una taula comparativa on s'analitzin els drets més rellevants de la DDHC amb els artícles redactats dins de la CE.

Passos a seguir:

• Per grups de treball fer la lectura dels artícles de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà 1789.

• Classificar els artícles de la DDHC en les categories següents:
  • Justícia
  • Llibertat d'Expressió
  • Seguretat
  • Sobirania
  • Religió
  • Propietat

• Localitzar a partir de la lectura de la Constitució Espanyola 1978 els artícles que tenen similituds amb les classificacions que heu fet. Heu d'escollir dos artícles per grup de treball.

• Creació de la taula comparativa escrivint per cada categoria els artícles escollits.

COMPAREM ELS ARTÍCLES DE LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ 1789 I LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 1978
CATEGORIES	DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ 1789	CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 1978
JUSTICIA	Art. [...]	Art. [...] Art. [...]
LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ
PROPIETAT
SEGURETAT
SOBIRANIA
RELIGIÓ