4ESO 1. L'ABSOLUTISME i L'ANTIC RÈGIM s.XVI-XVIII

"El pagament del delma" (1566) Pieter Brueghel el Jove

Anomenem Antic Règim el sistema de poder que va existir a l'Edat Moderna, caracteritzat perquè la sobirania era de dret diví tenia unes institucions oligàrquiques, és a dir, només representaven una minoria, i una diplomàcia

fragmentada i en mans dels propietaris de la terra.

"La charrette" (1641) Louis Le Nain

En el transcurs del segle XVIII, el poder dels monarques europeus va derivar cap a l'absolutisme, en el qual el rei no compartia el poder amb ningú. Els estaments que van donar suport als monarques absoluts van ser la noblesa, el clergat, anomenats també privilegiats i alguns sectors de la burgesia mercantil.

Els instruments que els monarques absoluts van utilitzar per reforçar el seu poder van ser: augmentar els contingents de l'exèrcit i professionalitzar-lo, establir uns delegats reials enfortint la justícia per tal de controlar els governs locals i enfortint la llengua per controlar les relacions internacionals.

CARACTERÍSTIQUES DE L'ÀNTIC RÈGIM

"Els segadors" de Pieter Brueghel el Vell.

• A l'Edat Moderna l'administració de justícia estava fraccionada (reial, senyorial i eclesiàstica).

• Es manté la societat estamental (privilegiats i no privilegiats) d'origen feudal. Desigualtat civil entre estaments privilegiats que gaudien de tots els drets, com la Noblesa i el Clergat (no pagaven impostos) i els no privilegiats (el poble pla) que suportava totes les càrregues fiscals i laborals. Només era possible el pas d'un estament a un altre per ennobliment o per l'entrada al clergat. L'Esglèsia tenia una protagonisme social important.

• Una economia agrícola i senyorial

• a) L'agricultura era la font de riquesa més important. Només una petita part de les terres era considerada propietat privada. La resta estava vinculada a un títol nobiliari, a l'Església, a un municipi o a la Corona. El conjunt de terres en mans d'un senyor rebia el nom de senyoria territorial amb una reserva senyorial, formada per les terres més productives, mentre la resta del territori estava dividida en parcel·les anomenades masos en usdefruit a homes lliures a canvi de pagar un cens, o bé a serfs que havien de pagar prestacions, tant en forma de productes com de feina.

• b) Els drets senyorials. El senyor exercia les funcions militars, de justícia, fiscals i de govern, des de fer la guerra o encunyar moneda fins jutjar les persones dels seus dominis i transeünts. També treia profit a través dels drets de pas, peatges de ponts i camins, de circulació de mercaderies, permisos de mercat i el delme pel conreu de les terres.

• c) Una producció insuficient. L'agricultura de subsistència era una activitat tradicional amb baixa productivitat, dedicada al policonreu de cereals per garantir l’autoconsum. Hi havia cultius en camps oberts (openfields) on es practicava el guaret (deixant de conrear una part de la terra), mentre les terres comunals es dedicaven a boscos i pastures. La producció ramadera també era insuficient, ja que la producció de carn i llet resultava molt reduïda i la població acabava alimentant-se a base de cereals per patir, periòdicament, crisis de subsistència quan hi havia males collites que provocaven escassetat, fam, desnutrició i, sovint, desembocaven en revoltes o rebomboris del pa quan es generalitzaven les malalties i augmentava la mortalitat.

• d) Una població estancada. La dinàmica de la població correspon a l'anomenat cicle demogràfic antic, caracteritzat per unes taxes de natalitat i de mortalitat molt elevades, una esperança de vida baixa i crisis demogràfiques periòdiques que consolidaren l’estancament demogràfic.

• e) La indústria tradicional i les manufactures.  La indústria es concentrava sobretot a les ciutats, mentre que al camp es produïa tot a l’àmbit familiar. A les ciutats eren els gremis qui controlaven el volum de producció, les tècniques a seguir i els preus de venda. Sovint, per evitar el control gremial, els comerciants i artesans distribuïen primeres matèries i instruments de treball per facilitar el treball industrial domèstic que després s’encarregaven de comercialitzar. A partir del s. XVIII també es va expandir el precedent de les fàbriques modernes, les manufactures, uns establiments subvencionats, impulsats per l’Estat o d’iniciativa privada, que concentraven un nombre elevat de treballadors sota un mateix sostre.

• f) La limitació de la capacitat de transport. La xarxa de comunicacions era pobra i els mitjans de transport rudimentaris. Només els camins reials es conservaven en bon estat. Els vehicles més utilitzats eren el carro i la diligència, amb velocitat molt baixa i capacitat de càrrega reduïda. També s’usava el transport fluvial (Anglaterra, França) i la navegació marítima amb més capacitat de càrrega, però amb una escassa velocitat condicionada per la força del vent.

• g) Comerç interior Els escassos excedents i un sistema deficient de transports donaven com a resultat un desenvolupament limitat del comerç interior. Els intercanvis es portaven a terme a les fires comarcals i d’altres grans fires periòdiques. Aquest aïllament va trencar-se amb l'aparició del comerç colonia.

El resultat d'aquest sistema de poder fou les anomenades revolucions liberals, entre els que volien canviar les estructures jurídiques i polítiques i els privilegiats. Aquests moviments generar l'aparició d'una nova manera d'interpretar el Món: LA IL.LUSTRACIÓ.