4ESO 2.3. CRONOLOGIA DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789

1787	Lluís XVI convoca l'Assemblea de notables
1789	Es reuneixen els Estats Generals a Versalles L'Assemblea nacional aprova el Decret d'abolició dels drets feudals, i redacta la declaració dels Drets de l'home i del ciutadà.
1791	L'Assemblea nacional constituent defensa la Constitució de 1791 que dissenya un nou sistema: Monarquia Parlamentària. Sobirania nacional. Drets fonamentals dels ciutadants. Divisió de poders. Sufragi censatari per escollir l'Assemblea. Descentralització de l'administració (83 departaments). La constitució no deixa satisfeta a les masses populars que volen canvis més profunds en la societat i en la propietat. Tampoc a molts privilegiats que emigraven per conspirar Es celebren eleccions: Nova Assemblea (1781-92) amb predomini moderats El rei intenta fugir amb la seva família, empresonats (Varennes) són tornats a París.
1792	Abril: Àustria i Prússia (potència absolutistes) declaren la guerra a França 10 agost, el poble de París se sent amenaçat respon assaltant el Palau de les Tulleries, residència del rei on s'havia refugiat l'Assemblea. FI DE LA MONARQUIA I ESTABLIMENT DE LA REPÚBLICA Entrada a la fase radical i popular de la Revolució. Nova Assemblea, la Convenció Nacional. S'adopta un nou calendari: calendari republicà francès (any I)
1793	La Convenció jutja a Lluís XVI per traïció i l'executa a la guillotina. Provoca la declaració de guerra de la resta de les potències (Gran Bretanya, Espanya,...) que formen la Primera Coalició. Per guanyar la guerra s'amplia s'exèrcit. Es jutja els contrarevolucionaris (Tribunal revolucionari i Comitè de Salvació Pública). Cop d'estat del sector més radical. Robespierre arriba al poder. Elaboració d'una nova Constitució (1973) Reconeix la sobirania popular i el sufragi universal masculí. La separació de poders no és clara, Robespierre implanta una dictadura i acapara tots els poders i suspèn la Constitució. S'aprova la Llei de sospitosos, el Comitè de Salvació Pública podia jutjar i executar sense necessitats de proves.
1794	Cop d'estat, Robespierre és jutjat i executat. Es crea un govern moderat una nova Constitució, la Constitució de l'any III (1794). Sobirania nacional. Separació de poders.  Sufragi censatari. Poder legislatiu dividit en dues cambres. El Poder executiu requeia en un Directori de cinc membres.
1795	Revolta dels monàrquic frenada per Napoleó Bonaparte.
1796	Campanya d'Itàlia, Napoleó va vèncer la Primera Coalició. Les potències europees formen la Segona Coalició
1799	La guerra comença de nou. Cop d'estat de Napoleó, es proclama Cònsol i elimina el Directori. Consolat: Règim personalista. Reformes i inici d'una política d'expansió militar. Constitució de l'any VIII no hi ha declaració de drets ni separació de poders.
1800	Napoleó derrota a Marengo (Itàlia) a la Segona Coalició. Es consolida el liberalisme a França: Codi civil, creació de Banc de França: reforma econòmica, es promou l'educació pública. S'estableix una nova noblesa basada en mèrits civils i militars.
1804	Napoleó transforma la República en IMPERI. Comença una nova campanya militar amb el suport d'Espanya.
1805	Gran Bretanya temorosa de la supremacia francesa crea la Tercera Coalició. L'esquadra hispanofrancesa és derrotada a Trafalgar. Victòria francesa a Austerlitz.
1807	Victòria de Napoleó front la Quarta Coalició. Política exterior de Napoleó. Aïllament de la Gran Bretanya: Decreta el Bloqueig continental. Gairebé totes les potències europees accepten de deixar de comerciar amb la Gran Bretanya, menys Portugal.
1808	Napoleó decideix envair Portugal. Quan les tropes travessen la península Ibèrica, Napoleó decideix ocupar Espanya (Guerra del Francès, conflicte que dura 5 anys).
1812	Rússia havia trencat l'aliança amb França i comença a comerciar amb la Gran Bretanya. Napoleó intenta la invasió de Rússia i és derrotat.
1813	Es forma la Sisena Coalició (Gran Bretanya, Rússia, Prússia i Àustria). Derroten les tropes franceses a la Batalla de Leipzig. Napoleó és derrotat a Espanya.
1814	Els aliats arriben a París. Napoleó abdica i és exiliat a l'illa d'Elba.
1815	Napoleó retorna al poder durant 100 dies. És derrotat finalment a la Batalla de Waterloo, és deportat a l'illa de Santa Helena, on morirà. FI DE L'IMPERI COMENÇA UNA ÈPOCA DE REACCIÓ ANTILIBERAL: LA RESTAURACIÓ La restauració és una època de reacció antilliberal que s'inicia després de la derrota de Napoleó. Els monarques de l'Antic Règim recuperen el poder i governen segons els principis de l'Absolutisme. Alguns reis van reconèixer alguns drets a la població (com Lluís XVIII de França) ES REORGANITZA EL MAPA D'EUROPA, PER GARANTIR UNA PAU DURADORA I EVITAR REVOLUCIONS, CONGRÈS DE VIENA. França torna a les fronteres que tenia abans de la Revolució. Al voltant de França s'enforteixen dos estats-coixí, el regne dels Països Baixos i el Piamont. Àustria, Rússia i Prússia guanyen territoris equilibradament per evitar cap hegemonia. S'inicia un sistema de congressos amb l'objectiu d'evitar noves confrontacions militars, les potències es reuniran per discutir i solucionar els problemes mitjançant el diàleg. Per consolidar la Restauració s'inicia un SISTEMA D'ALIANCES i es creen dos blocs. La Santa Aliança (Prússia, Rússia i Àustria) que es comprometien a defensar l'absolutisme allà on calgués, defensaven el dret diví dels reis i els suports de l'esglèsia a la monarquia. La Quàdruple Aliança (Gran Bretanya, Àustria, Rússia, Prússia) per defensar l'ordre creat al Congrés de Viena.

4ESO ACT 4. COM S'HAN DE CLASSIFICAR LES FONTS i COM IDENTIFICAR LA CAUSA I CONSEQÜÈNCIA D'UN FET

Els textos contenen molta informació. Si saps classificar les fonts, aconseguiràs ordenar la informació, contextualitzar i determinar el caràcter dels fets. Per això et proposem un mètode per classificar les fonts.

1. Passos que cal seguir

1. Contextualitzar la font.

1. Si el text s'ha redactat en el moment històric estudiat parlarem d'un font primària.
2. Si el text s'ha fet a posteriori del fet històric i es basa en fonts primàries de l'època (biografies, llibres d'història, ...) és una font secundària.

2. Identificar el tipus de font.

1. Si són documents, premsa, cartes, memòries, etc, són fonts escrites.
2. Si són entrevistes, discursos, cançons, etc, són fonts orals.
3. Si són pintures, fotografies, cartells, cinema, il.lustracions, etc, són fonts iconogràfiques.
4. Si són mapes o plànols són fonts cartogràfiques.
5. Si són gràfics, censos, padrons, sèries estadístiques, etc, són fonts estadístiques.

 3. Identificar el caràcter de la font

1. Política
2. Econòmica
3. Socials
4. Cultural
5. Jurídica
6. Militar

L'estudi dels fets històrics sempre han d'incorporà alhora d'analitzar-los quines són les causes dels fets i quines conseqüències se'n deriven dels mateixos. Identificar-los sovint genera dubtes, a continuació et proporcionem alguns consells.

Ja hem vist anteriorment que un text integra molta informació, i que cal saber llegir-la correctament per poder fer una bona interpretació. Convé saber llegir per identificar els trets principals i, en el nostre cas, saber extreure quina és la causa i conseqüència que se'n deriven dels fets que es narren.

2. Passos que cal seguir: CAUSA o CONSEQÜÈNCIA?

1. Lectura de la font escrita. Cal que identifiquis si el fet que es narra és el detonant o no. Cal que recordis que el/s factor/s que propicien que un fet sigui possible s'entenen com a CAUSA.
Les causes poden ser: immediates, llunyanes, ideològiques i econòmiques.
Són immediates al fet si són les que provoquen hores o dies abans que succeeixin, o seran llunyanes si són originades molts anys abans que es produeixi el fet i tenen una llarga durada.
S'entendrà com una causa ideològica aquella que fa referència a la forma de pensar d'un/uns grup/s social/s o als sentiments col.lectius; i econòmica, si descriu idees econòmiques com poden ser: termes de producció industrial, capital, riquesa d'un país, etc.

D'altre banda, parlarem de CONSEQÜÈNCIA/ES al resultat directe d'un fet o procés històric que s'ha relacionat a una causa/es.

2. Assenyalar la frase o frases d'on s'ha extret la informació que justifica la nostre elecció.


ACTIVITATS

(...)Caldria que el poble en massa tingués la facultat legislativa. Però com que això és impossible, als estats grans cal que el poble faci per mitjà dels seus representants tot allò que no pot fer ell mateix: tots els ciutadans han de tenir el dret de donar el seu vot per tal d'escollir el seu representant (...)

FONT 1: Montesquieu (1748)"L'esperit de les lleis"

(...)Si es busca en que consisteix el bé més preuat de tots, es trobarà que es redueix a dues qüestions principals: La llibertat i la igualtat, sense la qual la llibertat no pot existir, renunciar a la llibertat és renunciar a ser home, als drets i als deures de a humanitat (...). Com que la força de les coses tendeixen sempre a destruir la igualtat, cal fer que la força de la legislació tendeixi sempre a mantenir-la.

 

FONT 2: J.J.Rousseau (1762)"Del Contracte Social"

 (...)En fi, aquesta tolerància mai no ha provocat una guerra civil; la intolerància ha cobert la terra de matances. Jutgeu ara, entre aquestes dues rivals, entre la mare que vol que el seu fill sigui degollat i la que el lliura amb la condició que visqui! (...)

FONT 3: Voltaire (1763)"Tractat sobre la Tolerància"

1. Descriu i explica la font 1.
2. A partir del que heu llegit, què penseu que ha de ser irrenunciable avui per defensar un model polític i social al segle XXI? 

4ESO ACT 2 (a). OMPLE ELS BUITS: TREBALLEM LES IDEES CLAUS DE L'ANTIC RÈGIM, IL·LUSTRACIÓ I DESPOTISME IL·LUSTRAT

Clergat - Edat Moderna - delegats reials - exèrcit - oligàrquiques - XVIII - absolutisme - diplomàcia - noblesa - Antic Règim - burgesia - dret diví

Anomenem [ ] el sistema de poder que va existir a l'[ ], caracteritzat perquè la sobirania era de [ ] tenia unes institucions [ ], és a dir, només representaven una minoria, i una [ ] fragmentada i en mans dels propietaris de la terra.

En el transcurs del segle [ ], el poder dels monarques europeus va derivar cap a l'[ ], en el qual el rei no compartia el poder amb ningú. Els estaments que van donar suport als monarques absoluts van ser la [ ], el [ ], anomenats també privilegiats i alguns sectors de la [ ] mercantil.

Els instruments que els monarques absoluts van utilitzar per reforçar el seu poder van ser: augmentar els contingents de l'[ ] i professionalitzar-lo, establir uns [ ] enfortint la justícia per tal de controlar els governs locals i enfortint la llengua per controlar les relacions internacionals.

Laborals - oratores - desigualtat - bellatores - impostos - fiscals - laboratores-

La societat de l’Antic Règim estava dividida en tres estaments (estats o ordres): el clergat ( ), que s'ocupava de resar i assegurar la protecció divina; la noblesa ( ), que combatia i protegia la col·lectivitat dels seus adversaris i el poble o estat pla ( ), la funció del qual era produir tots els béns materials que la societat necessitava.
La característica principal de la societat estamental era la [ ] civil entre estaments privilegiats que gaudien de tots els drets, com la Noblesa i el Clergat (no pagaven [ ]) i els no privilegiats (el poble o tercer estat) que suportava totes les càrregues [ ] i [ ]. 

Competència - intervencionistes - fisiocràcia - despostisme - Il.lustrada - Quesnay - agricultura - Adam Smith - reglamentacions - intervenció - Il.lustració - absolut - poble - iniciativa - liberalisme

La Burgesia [ ] insatisfets amb les polítiques mecantilistes i [ ] de la Monarquia Absoluta, van desenvolupar dos nous ideals: la [ ] i el [ ] econòmic. Els fisiòcrates ( ) defensaven que la riquesa d'un país radicava en l'[ ] i en les activitats productives. El liberalisme econòmic ( ) creia que el motor de l'economia era la [ ] individual i la [ ], i criticava durament les [ ] i la [ ] estatal.
Davant de l'expansió dels ideals de la il.lustració, les Monarquies van reaccionar amb un nou ideal: EL [ ] IL-LUSTRAT. Alguns Monarques europeus van adoptar alguns dels ideals propis de la [ ], però sense renunciar mai al seu poder [ ]. "Tot per al [ ], però sense el poble".

4ESO ACT 2 (b). FEM UNA TAULA RESUM: TRETS RELLEVANTS ANTIC RÈGIM vs IL.LUSTRACIÓ

Elaborar una taula comparativa on s'identifiquin els trets rellevants sobre el sistema de poder de l'Antic Règim i el moviment de la Il.lustracció. Els aspectes que s'han d'analitzar són els següents:

	Antic Règim	Il.lustració
Govern
Societat
Justícia
Economia

4ESO ACT 1. TREBALLEM L'EXPRESSIÓ ESCRITA: LA SOCIETAT DE L'ANTIC RÈGIM

A partir de la imatge, treballeu individualment la redacció d'un text DESCRIPTIU i EXPLICATIU sobre la societat de l'Antic Règim.

Us adjunto exemples de preguntes que orienten el discurs (oral o escrit) propi de les ciències socials. La premisa abans de treballar serà veure què ens estan demanant, un text descriptiu, explicatiu, justificatiu, interpretatiu o argumentatiu.

Consell, abans de redactar feu un petit esquema on aneu buidant les vostre idees sobre la imatge, què veus, etc...això us ajudarà a ordenar-les més fàcilment alhora de redactar.

LA DESCRIPCIÓ

Què veus? Quins personatges intervenen?

Què passa a la imatge?

Què representa cada personatge?

"Es tracta d'una [caricatura/imatge/text] sobre [contextualitzem el tema i situem en el temps]...."

L'EXPLICACIÓ 

Què és el Tercer Estat? Què no és? 

Qui són els afectats?Quants són els afectats?

El perquè de cadascuna de les respostes donades en la descripció del problema.

LA JUSTIFICACIÓ

El perquè de cadascuna de les raons anteriors per acabar responent a les preguntes següents:

Quines són les raons: Polítiques? Econòmiques? Socials? Culturals (valors, creences, religions, costums, tradicions...)?

En definitiva, respondre al perquè d'una societat desigual.

LA INTERPRETACIÓ

Què en penses tu? (Com ho veus? Què creus) 

Per què ho creus? En què et bases per pensar-ho? Quines són les raons per justificar la teva opinió, el teu posicionament? 

Quines alternatives proposes per resoldre el conflicte?

L'ARGUMENTACIÓ

La meva idea és que...

Les meves raons són...

Els arguments en contra de la meva opinió són/poden ser...

Convenceria a algú que no em creu/que no opina el mateix amb...

L’evidència que donaria per  convèncer els altres és que...

4ESO 1.3. LA SOCIETAT DE L'ANTIC RÈGIM

La societat de l’Antic Règim estava dividida en tres estaments (estats o ordres): el clergat (oratores), que s'ocupava de resar i assegurar la protecció divina; la noblesa (bellatores), que combatia i protegia la col·lectivitat dels seus adversaris i el poble o estat pla (laboratores), la funció del qual era produir tots els béns materials que la societat necessitava.
La característica principal de la societat estamental era la desigualtat civil entre estaments privilegiats que gaudien de tots els drets, com la Noblesa i el Clergat (no pagaven impostos) i els no privilegiats (el poble pla) que suportava totes les càrregues fiscals i laborals. 


El clergat:

"El pollós", de Murillo

El clergat era un estament privilegiat i estava integrat per dos grups: el clergat regular i el clergat secular. El clergat regular era l’integrat pels membres dels ordres monàstics i religiosos com ara monjos i monges, abats i abadesses, etc. D’altra banda, el clergat secular comprenia la resta dels membres de l’Església: capellans, canonges seglars, etc.

Igual que en el cas de la noblesa, el clergat no pagava impostos i tenia lleis i tribunals propis, entre d’altres privilegis. A més de les rendes que els proporcionaven les moltes terres propietat de l’Església gestionades en règim senyorial, els membres del clergat rebien el delme que consistia en el cobrament de la dècima part de la collita de tots els camperols.

Dins del clergat també podem trobar una gran diversitat que permet fer una divisió entre alt i baix clergat. L’alt clergat estava composat pels fills menors de les famílies nobles, concentrava els alts càrrecs eclesiàstics (cardenals, arquebisbes, bisbes, etc.) i tenia molt poder econòmic i polític ja que controlava grans riqueses. En canvi, el baix clergat estava format per persones procedents del Tercer Estat i moltes vegades vivia molt pobrament.

La consideració social que tenien els eclesiàstics derivava del fet que eren considerats com les persones interlocutores entre les persones i Déu. La carrera eclesiàstica era una de les poques vies existents per poder accedir des del Tercer Estat fins a un estament privilegiat. En alguns països d’Europa, com ara Espanya, els Estats italians, França o Polònia, els religiosos formaven un grup social força nombrós.

El Tercer Estat:

El poble o Tercer Estat comprenia tota la resta de persones, és a dir, la immensa majoria de la població, i estava format per grups de condició molt diferent com pagesos, burgesos i classes populars urbanes. Només compartien una característica: no tenien privilegis jurídics ni econòmics, havien de pagar impostos i el seu treball sustentava el conjunt de la societat estamental.

Els pagesos formaven el grup més nombrós de la població (aproximadament un 80% de la població europea). No obstant això, no tenien cap mena de poder polític i la majoria estaven sotmesos a les fortes tributacions del règim senyorial. Com que la major part de la terra estava en mans de la noblesa o de l’Església, els camperols havien de treballar-la com a vassalls, serfs o arrendataris.

A més, s’ha d’assenyalar que entre els propis pagesos hi havia grans diferències econòmiques. També existien alguns camperols propietaris de les seves terres i una minoria que s’havia enriquit a través de l’explotació comercial dels productes agrícoles.

Generació rere generació, els pagesos anaven passant la vida sense moure’s del lloc on havien nascut, preocupats per sobreviure amb dificultats i articulant la seva existència al voltant d’una comunitat tancada. Estaven poc disposats a canviar. Les condicions eren propícies per a que aquestes comunitats, ancorades en un règim de subsistència i en la tradició, desconfiessin sistemàticament de qualsevol novetat que arribés de fora.

Aquesta situació, però, no va evitar que es produïssin conflictes socials en el món rural de l’Antic Règim. Aquests sempre estaven originats per una distribució desigual de la propietat de la terra, per uns impostos abusius i per les males collites. El país europeu en el qual van registrar-se més revoltes camperoles en els segles XVII i XVIII va ser França, sempre en protesta pels elevats impostos, la pressió senyorial o la manca d’aliments i recursos per a la subsistència.

Els burgesos s’havien enriquit gràcies al comerç i la incipient indústria i ocupaven la posició més benestant dins del Tercer Estat. Aquest era un grup molt ampli que incloïa comerciants, propietaris de tallers i negocis diversos, rendistes, funcionaris, professionals, metges, artistes, homes de lletres i científics.

Aquest grup representava l’esperit d’iniciativa econòmica i cultural de les societats europees de l’edat moderna. Però tampoc podien accedir al poder polític, que estava monopolitzat per l’alta noblesa, i restaven marginats dels cercles de poder. Excepte en els casos d’Anglaterra, Suïssa i les Províncies Unides, a la resta d’Europa la seva influència política va veure’s reduïda a ocupar alguns càrrecs municipals i restar apartada de l’alta política.

Seria en aquest segle quan la burgesia va començar a mostrar el malestar que li provocava la contradicció que una posició econòmica preeminent no li suposés cap influència política i social. Molts burgesos van optar aleshores a exigir participar com a alts càrrecs en la política, l’administració, l’exèrcit o l’Església. Per ascendir socialment, molts burgesos enriquits van recórrer a la compra de títols i al matrimoni amb persones de la baixa noblesa.

Finalment, les classes populars estaven formades per una gran quantitat de criats, bracers, peons, empleats de botigues, aprenents i jornalers, tant al món rural com al món urbà. No tenien propietats, portaven una vida modesta i  vivien de l’escàs sou que cobraven. A més a més, a aquest grup s’han d’afegir també els que no treballaven en una activitat productiva, els marginats (brivalls, captaires, delinqüents, prostitutes, etc.), especialment abundants a les ciutats.

4ESO 1.2. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 2: LA IL.LUSTRACIÓ i EL DESPOTISME IL.LUSTRAT

Els ideals econòmics de la Burgesia Il.lustrada

• Insatisfets amb les polítiques mecantilistes i intervencionistes de la Monarquia Absoluta. Aquest fet va generar el desenvolupament de nous ideals: la FISIOCRÀCIA i el LIBERALISME ECONÒMIC.

• Els fisiòcrates (Quesnay) defensaven que la riquesa d'un país radicava en l'agricultura i en les activitats productives.
• El liberalisme econòmic (Adam Smith) creia que el motor de l'economia era la iniciativa individual i la competència, i criticava durament les reglamentacions i la intervenció estatal.

• Davant de l'expansió dels ideals de la il.lustració, les Monarquies van reaccionar amb un nou ideal: EL DESPOTISME IL.LUSTRAT
•  Alguns Monarques europeus van adoptar alguns dels ideals propis de la Il.lustració, però sense renunciar mai al seu poder absolut. "Tot per al poble, però sense el poble".
• Modernització i racionalització de l'aparell administratiu de l'Estat.
• Creació d'institucions culturals, científiques i educatives.
• Obres públiques.
• Foment del comerç i de l'activitat aconòmica.
• Fou una política reformista molt limitada i que no canviava de fet la naturalesa de l'absolutisme.

4ESO 1.1. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1: LA IL.LUSTRACIÓ I EL DESPOTISME IL.LUSTRAT

 

Aparició d'una nova manera d'interpretar el Món: LA IL.LUSTRACIÓ
Degut a que...

• En les darreres dècades del s. XVIII a Europa Occidental es manisfesta la crisi de les estructures de l'Antic Règim.
• Es produeixen profundes transformacions en l'economia des del s. XV.
• Hi ha un desenvolupament social de la BURGESIA.
• Moviment que promou l'esclat de diverses revolucions, particularment la Guerra de la Independència dels Estats Units i la Revolució Francesa, així com l'auge del capitalisme i el naixement del socialisme. En música, va ser acompanyat pel moviment del classicisme, i en les arts plàstiques, pel neoclassicisme. 
• Es promou L'ESPERIT DE LA IL.LUSTRACIÓ: els ideals il.lustrats eren...

• Predomini de la RAÓ com a forma d'entendre el Món i condemna la intolerància. La tolerància havia de ser la base la convivència humana.
• Volien educar la societat, perquè una societat culta que pensa per si mateixa era la millor manera d'assegurar la fi de l'Antic Règim. 
• Volien liderar el món cap al PROGRÉS, traient-lo del llarg període de tradicions, superstició, irracionalitat i tirania (període que ells creien iniciat durant l'anomenada Edat Fosca)
• Crítica a la societat estamental. Es defensa la promoció social en funció del MÈRIT INDIVIDUAL, per sobre de l'origen. Defensen un sistema d'equilibri social i d'igualtat jurídica.
• Crítica a la Monarquia Absoluta i al dret diví dels Reis com quelcom irracional. Es promou el LIBERALISME, la idea de CONTRACTE SOCIAL entre Governant i Governats, la garantia dels DRETS individuals. Es defensa la DIVISIÓ DE PODERS contra la tirania per evitar l'abús i el principi de SOBIRANIA NACIONAL.  

•   Alguns pensadors il.lustrats eren: Voltaire, Montesquieu i Rosseau.

• Voltaire afirmava que la tolerància havia de ser la base de la convivència humana.
• Montesquieu defensava la divisió de poders per evitar l'abús. Proposava que el poder legislatiu fos en mans del Parlament (amb representants de tots els grups socials); el executiu li corresponia al rei; i el judicial havia de ser independent.
• Rosseau lluitava perquè el sistema de poder no pogués suprimir drets essencials i naturals de les persones: la llibertat individual i la propietat.

4ESO 1. L'ABSOLUTISME i L'ANTIC RÈGIM s.XVI-XVIII

"El pagament del delma" (1566) Pieter Brueghel el Jove

Anomenem Antic Règim el sistema de poder que va existir a l'Edat Moderna, caracteritzat perquè la sobirania era de dret diví tenia unes institucions oligàrquiques, és a dir, només representaven una minoria, i una diplomàcia

fragmentada i en mans dels propietaris de la terra.

"La charrette" (1641) Louis Le Nain

En el transcurs del segle XVIII, el poder dels monarques europeus va derivar cap a l'absolutisme, en el qual el rei no compartia el poder amb ningú. Els estaments que van donar suport als monarques absoluts van ser la noblesa, el clergat, anomenats també privilegiats i alguns sectors de la burgesia mercantil.

Els instruments que els monarques absoluts van utilitzar per reforçar el seu poder van ser: augmentar els contingents de l'exèrcit i professionalitzar-lo, establir uns delegats reials enfortint la justícia per tal de controlar els governs locals i enfortint la llengua per controlar les relacions internacionals.

CARACTERÍSTIQUES DE L'ÀNTIC RÈGIM

"Els segadors" de Pieter Brueghel el Vell.

• A l'Edat Moderna l'administració de justícia estava fraccionada (reial, senyorial i eclesiàstica).

• Es manté la societat estamental (privilegiats i no privilegiats) d'origen feudal. Desigualtat civil entre estaments privilegiats que gaudien de tots els drets, com la Noblesa i el Clergat (no pagaven impostos) i els no privilegiats (el poble pla) que suportava totes les càrregues fiscals i laborals. Només era possible el pas d'un estament a un altre per ennobliment o per l'entrada al clergat. L'Esglèsia tenia una protagonisme social important.

• Una economia agrícola i senyorial

• a) L'agricultura era la font de riquesa més important. Només una petita part de les terres era considerada propietat privada. La resta estava vinculada a un títol nobiliari, a l'Església, a un municipi o a la Corona. El conjunt de terres en mans d'un senyor rebia el nom de senyoria territorial amb una reserva senyorial, formada per les terres més productives, mentre la resta del territori estava dividida en parcel·les anomenades masos en usdefruit a homes lliures a canvi de pagar un cens, o bé a serfs que havien de pagar prestacions, tant en forma de productes com de feina.

• b) Els drets senyorials. El senyor exercia les funcions militars, de justícia, fiscals i de govern, des de fer la guerra o encunyar moneda fins jutjar les persones dels seus dominis i transeünts. També treia profit a través dels drets de pas, peatges de ponts i camins, de circulació de mercaderies, permisos de mercat i el delme pel conreu de les terres.

• c) Una producció insuficient. L'agricultura de subsistència era una activitat tradicional amb baixa productivitat, dedicada al policonreu de cereals per garantir l’autoconsum. Hi havia cultius en camps oberts (openfields) on es practicava el guaret (deixant de conrear una part de la terra), mentre les terres comunals es dedicaven a boscos i pastures. La producció ramadera també era insuficient, ja que la producció de carn i llet resultava molt reduïda i la població acabava alimentant-se a base de cereals per patir, periòdicament, crisis de subsistència quan hi havia males collites que provocaven escassetat, fam, desnutrició i, sovint, desembocaven en revoltes o rebomboris del pa quan es generalitzaven les malalties i augmentava la mortalitat.

• d) Una població estancada. La dinàmica de la població correspon a l'anomenat cicle demogràfic antic, caracteritzat per unes taxes de natalitat i de mortalitat molt elevades, una esperança de vida baixa i crisis demogràfiques periòdiques que consolidaren l’estancament demogràfic.

• e) La indústria tradicional i les manufactures.  La indústria es concentrava sobretot a les ciutats, mentre que al camp es produïa tot a l’àmbit familiar. A les ciutats eren els gremis qui controlaven el volum de producció, les tècniques a seguir i els preus de venda. Sovint, per evitar el control gremial, els comerciants i artesans distribuïen primeres matèries i instruments de treball per facilitar el treball industrial domèstic que després s’encarregaven de comercialitzar. A partir del s. XVIII també es va expandir el precedent de les fàbriques modernes, les manufactures, uns establiments subvencionats, impulsats per l’Estat o d’iniciativa privada, que concentraven un nombre elevat de treballadors sota un mateix sostre.

• f) La limitació de la capacitat de transport. La xarxa de comunicacions era pobra i els mitjans de transport rudimentaris. Només els camins reials es conservaven en bon estat. Els vehicles més utilitzats eren el carro i la diligència, amb velocitat molt baixa i capacitat de càrrega reduïda. També s’usava el transport fluvial (Anglaterra, França) i la navegació marítima amb més capacitat de càrrega, però amb una escassa velocitat condicionada per la força del vent.

• g) Comerç interior Els escassos excedents i un sistema deficient de transports donaven com a resultat un desenvolupament limitat del comerç interior. Els intercanvis es portaven a terme a les fires comarcals i d’altres grans fires periòdiques. Aquest aïllament va trencar-se amb l'aparició del comerç colonia.

El resultat d'aquest sistema de poder fou les anomenades revolucions liberals, entre els que volien canviar les estructures jurídiques i polítiques i els privilegiats. Aquests moviments generar l'aparició d'una nova manera d'interpretar el Món: LA IL.LUSTRACIÓ.